Biografia
Joan Reglà i Campistol
Bàscara, 1917 – Sant Cugat del Vallès, 1973
Historiador i professor universitari
Joan Reglà i Campistol va néixer a la casa número 4 de la plaça de l’Església -El Prat- el 27 de juliol de 1917. Era el primer fill del matrimoni format per Josep Reglà i Parés, secretari de l’Ajuntament, músic i compositor de sardanes, i de Dolors Campistol.
El curs 1934-1935 va iniciar els estudis universitaris per lliure i, com que no hi havia aquesta opció a Barcelona, a final de curs es traslladà a València a fer els exàmens. Més tard, va esdevenir catedràtic d’Història Moderna de València i allà va desenvolupar bona part de la seva carrera professional com historiador.
A meitat de la carrera va esclatar la Guerra Civil i se’n va anar a lluitar al bàndol republicà. Acabada la guerra va començar a treballar com a professor a l’escola de L’Escala i més tard als Fossos de Figueres i a La Salle de Barcelona.
Va ser deixeble de Jaume Vicens Vives, fundador i principal figura de l’anomenada Escola historiogràfica de Girona. Al voltant de Vicens Vives es va aplegar un equip d’historiadors que van revolucionar l’estudi de la història de Catalunya. Santiago Sobrequés, Joan Mercader, Emili Giralt, Jordi Nadal, Josep Fontana i el mateix Reglà són alguns dels noms destacats.
En aquest equip, Reglà destacarà per l’estudi dels segles XVI i XVII, un període que fins aleshores, gairebé tots els historiadors havien obviat per considerar que Catalunya no tenia història pròpia.
El 1956, Joan Reglà publicava el seu llibre Els Virreis de Catalunya, considerada la primera i més brillant síntesi sobre la història de Catalunya dels Àustries.
Seguint l’encàrrec de Vicens Vives, Reglà es capbussarà a l’etapa moderna, als segles XVI i XVII, per descobrir-nos a tots, amb una magistral lucidesa i excel·lència, que Catalunya no havia perdut la seva història i que el país existia encara que fos com a part inseparable d’allò que ells en deien les Espanyes.
Joan Reglà va portar el seu mestratge a la Universitat de València, en guanyar l’any 1958 la càtedra d’Història Moderna de Santiago de Compostela, que permutà amb un professor que s’havia tret la de València. És, sens dubte, la seva etapa més important i activa. Reglà, s’integrà plenament en l’ambient universitari i en la societat valenciana i va aplegar també al seu voltant un grup d’alumnes amb qui despertà l’interès per la història del País Valencià, entre els quals s’hi trobava el cantant Raimon.
També és l’etapa més productiva. Del seu mestratge en van sortir llibres que esdevindran referents de la història del nostre país: La Europa Moderna y Contemporánea, Felip II i Catalunya, Els Virreis de Catalunya, entre molts altres llibres, articles, pròlegs, traduccions.
L’any 1969 la Universitat Autònoma de Barcelona li ofereix fer-se càrrec de la càtedra d’Història Moderna. Malauradament, Joan Reglà i Campistol va morir el 27 de desembre de 1973 sense que pogués complir el seu desig d’esdevenir el primer director del Col·legi Universitari de Girona i sense poder investigar amb els arxius gironins, en els quals no havia tingut mai temps de treballar.
Extret de: Riera, A. (2017). Joan Reglà, cent anys d’història. Discurs llegit durant l’Acte commemoratiu del Centenari del naixement de Joan Reglà, Bàscara 27 de juliol de 2017.
Foto: Família Reglà