Fons


Arxiu personal

La correspondència de Josep Ferrater Mora està integrada per 6.867 cartes manuscrites o mecanoscrites d’entre 1935 i 1991, la major part rebudes per Ferrater Mora. La Biblioteca i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona van treballar conjuntament en la digitalització d’aquest material.

A partir dels retalls de diaris i revistes que van ingressar amb la 2a donació del Fons Ferrater Mora (2019), després de la mort de Priscilla Cohn, la biblioteca ha creat una base de dades que vol recollir i organitzar les referències dels textos i, si és possible, donar accés als articles del filòsof.

Biblioteca personal

Josep Ferrater Mora - Biblioteca personal

La biblioteca personal de Josep Ferrater Mora està formada per primeres edicions de treballs cabdals en la història de la filosofia i obres completes de filòsofs de totes les èpoques i tradicions, recollides en el recorregut de Ferrater Mora a l’exili per Cuba i Xile, i durant la seva estada posterior com a professor al Bryn Mawr College a partir del final dels anys quaranta. En destaquen els llibres relacionats amb la filosofia, uns 3.625, entre els quals trobem diccionaris en totes les llengües, obres de filòsofs –des d’Abelard a Zubiri passant pel mateix Ferrater Mora– i temàtiques com ara filosofia del coneixement, lògica matemàtica, filosofia de la ment o del llenguatge, ètica, filosofia analítica, antropologia filosòfica, nominalisme, metafísica, consciència, subjectivitat, relativisme, pragmatisme, etc.

El fons no és, però, només important en filosofia, sinó també en obres sobre llengua i literatura, uns 2.300 llibres, amb nombroses obres d’autors alemanys, anglesos o nord-americans, francesos, castellans i catalans. Entre aquests dos darrers grups, hi destaquen els llibres d’escriptors catalans i castellans que van viure i editar llibres a l’exili. En quantitats menors també hi trobem obres d’autors portuguesos, russos, polonesos i dels clàssics grecs i llatins, a més d’estudis sobre autors i obres de teoria i crítica literària.

També són destacables els llibres sobre religió: ateisme, teologia, budisme o filosofia xinesa; els de sociologia, dret i educació; els prop de dos-cents sobre història de la ciència i de les matemàtiques, física i geometria, els de cinema i fotografia i també els que tracten de filosofia i metodologia de la història.

Pel que fa a les revistes, la majoria corresponen a filosofia (Revista Cubana de Filosofía, Revista de Filosofía, Cuadernos Uruguayos de Filosofía, Journal of the History of Philosophy, Cuadernos del Seminario de Problemas Científicos Filosóficos, Teorema, The British Journal for the Philosophy of Science o Phronesis: a Journal for Ancient Philosophy), però també n’hi ha de cinema (Avant-scène Cinéma, Filmmakers: Newsletter, Super 8 Filmaker o American Cinematographer) i de literatura i humanitats (Lettres Françaises, Revista de Catalunya, Sur, Revista de Occidente, The Texas Quarterly o La Torre), etc.

Durant la catalogació s’anaven trobant, com a punts de llibre, cartes, adreces i targetes dels mateixos autors, anotacions, retalls de diaris i revistes amb ressenyes, propaganda, tríptics… que s’han conservat amb una referència al llibre d’on es van extreure. També són remarcables i obren portes a possibles estudis tant les anotacions que Ferrater Mora anava fent als llibres com les dedicatòries que dibuixarien el seu cercle de relacions i amistats.

Lourdes Oliva (Universitat de Girona. Biblioteca). 1999