Biografia

Josep-Maria Terricabras i Nogueras

Calella, 12 de juliol de 1946 – Begur, 16 d’abril de 2024

Filòsof, docent, traductor, intel·lectual i polític català

Fill d’una família de botiguers i el tercer de tres germans, Josep-Maria Terricabras es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB), després es va doctorar en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB i per la Universitat de Münster, i va fer estades d’investigació a la Universitat de Münster, al Saint John’s College de Cambridge i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Va escriure una tesi sobre Wittgenstein, que fou defensada el juliol de 1976, el cos central de la qual va sortir publicat amb el títol Ludwig Wittgenstein: Kommentar und Interpretation a l’editorial Karl Alber Verlag el 1978.

El 1978 esdevingué catedràtic de filosofia a l’Institut d’Educació Secundària de Sant Feliu de Guíxols. Durant aquest període a secundària va interessar-se per qüestions pedagògiques i per la manera d’ensenyar filosofia, inquietuds que van esdevenir una constant al llarg de la seva vida.

Com a divulgador de la filosofia va fer intervencions periòdiques i generoses a la premsa escrita, la ràdio i la televisió. El 2001 va conduir fins i tot un programa d’entrevistes al Canal 33 titulat Via Lliure. Va escriure també llibres com Atreveix-te a pensar (1998), que va superar la desena d’edicions i que va servir per introduir els estudiants pre-universitaris al pensament crític.

El 1981 va publicar la traducció del Tractatus logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein amb una introducció pròpia. També va traduir Sigmund Freud i Friedrich Nietzsche, autors que llegia amb fruïció. El 1982 guanyà el Premi Carles Rahola amb la seva obra Assaig d’ètica que Curial publicà amb el títol d’Ètica i llibertat. Era la seva primera obra en català i ja contenia els elements del seu estil característic: la claredat expositiva en català, el rigor argumentatiu com a eix vertebrador de l’escriptura, la formació d’esperits crítics com a meta de la pràctica filosòfica i una dosi d’ironia.

El 1987 va ser nomenat professor titular del Col·legi Universitari de Girona, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Terricabras sempre va formar part del nucli dur de docents que van impulsar la creació i la consolidació de la UdG. Fou catedràtic de Filosofia d’aquesta universitat, on va fundar la Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani, que va dirigir durant 25 anys, fins el 2014. La seva especialitat era la filosofia contemporània i, concretament, l’obra del filòsof Ludwig Wittgenstein. Fou també l’introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 3/18 i va dirigir l’actualització del Diccionario de filosofía de Josep Ferrater Mora (1912-1991). Així mateix, Terricabras va idear un projecte de gran abast centrat en la història de la intel·lectualitat catalana moderna, projecte que continua vigent i que es materialitza en l’organització dels Simposis Trias i la publicació de la col·lecció Noms de la Filosofia Catalana.

L’any 1995 va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. També fou membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions són dedicades a qüestions de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D’altra banda, va ser assessor de la Revista de Catalunya, president del comitè de seguiment de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i membre de l’Assemblea Nacional Catalana. Va ser membre també del PEN Català i president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional (2008-2014), des d’on va dirigir la redacció del Manifest de Girona sobre Drets Lingüístics (2011).

Políticament, va tancar la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per la demarcació de Girona com a independent a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. Després, va ser escollit eurodiputat a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 i va exercir del 2014 al 2019 per la coalició L’Esquerra pel Dret a Decidir, etapa en què va ser nomenat president del grup de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.

Poc després de la seva mort, l’Ajuntament de Calella el va nomenar fill Predilecte de la ciutat amb motiu de “la seva trajectòria lligada a la divulgació del coneixement”. Altres distincions que va rebre foren la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2000) i la Distinció Vicens Vives a la qualitat docent universitària (2021), entre d’altres.

Terricabras va practicar sempre una pedagogia de caràcter cívic que es caracteritzava per l’ànim d’ajudar a pensar amb claredat i rigor, de manera crítica, les qüestions humanes i la realitat en general. És fonamental que ens adonem que pensem amb i a través del llenguatge, que el llenguatge no és solament un mitjà de comunicació, sinó el medi en el qual ens desenvolupem.

Extret de: Viquipèdia | Vergés, J. (2024). Josep-Maria Terricabras (1946-2024), in memoriam. Enrahonar, (73), 259-262.