Biografia
Mariàngela Vilallonga i Vives
Girona, 3 d’abril de 1952
Filòloga i catedràtica de la Universitat de Girona
Doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona, i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent.
S’ha especialitzat en la literatura llatina del renaixement a la Corona d’Aragó, sempre en íntima relació amb la literatura clàssica. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d’Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. Coordina el grup de treball Studia Humanitatis en el qual hi participen 14 investigadors d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l’Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través del web de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins. És autora de més d’una dotzena de monografies i de llibres: Jeroni Pau. Obres (Barcelona 1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (Barcelona 1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV (Barcelona 1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (Barcelona 1998), Johannes Burckard, Dietari secret (València, 2003), Recrear Rodoreda Romanyà (Girona, 2008), Dolors Condom en el record (Girona, 2016). Ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (Girona, 2011).
Amb el seu llibre Els arbres (Girona 1986) va iniciar la reflexió sobre literatura i paisatge, que va culminar en la publicació de l’Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX), codirigit amb Narcís-Jordi Aragó i editat per la Diputació de Girona l’any 2003. Ha escrit nombrosos pròlegs i capítols de llibre, així com articles de divulgació i periodístics (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d’Or, La Vanguardia, Avui, Ara, etc.), que sumen un total de 180. Ha impartit més de 150 conferències i ponències en congressos al nostre país i arreu d’Europa. Ha organitzat més d’una quarantena de cursos, congressos, seminaris i cicles de conferències. Ha dirigit més d’una dotzena de tesines, tesis doctorals i treballs de recerca.
Des de la seva creació el mes d’octubre de 2004, dirigeix la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. A través de la Càtedra promou estudis sobre els escriptors que li donen nom, sobre la influència dels clàssics en la cultura catalana i sobre la relació entre la literatura i el paisatge, amb la creació d’itineraris literaris, la digitalització de l’Atles literari de les terres de Girona i una biblioteca virtual d’escriptors gironins. Actualment dirigeix el Grup de Recerca de Patrimoni Literari.
És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, des del mes de febrer de l’any 2005. Vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des de 2015.
Ha estat vicepresidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (2014-2017) i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (2010-2013 i 2017-2019), membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), membre del Consell Social de Cultura (2014-2015), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions (2011-2013), coordinadora dels Fulls de la Revista de Girona i membre del Consell de Redacció (1985-2008). L’any 2018 fou nomenada acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.
Ha estat guardonada, a Roma, amb el Premio per l’Ambiente Gianfranco Merli 2009, amb la Creu de Sant Jordi, el 2017 i amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, el 2018.
Del març del 2019 al setembre de 2020 va ser consellera de Cultura del govern de la Generalitat de Catalunya.
Des de maig de 2021 és presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana.