Biografia
Joaquim Nadal i Farreras
Girona, 1948-
Polític i catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona
Nascut a Girona el 31 de gener de 1948.
Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Professor de la Universitat de Liverpool (1970-1972) i professor d’Història de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1983). Director del Col·legi Universitari de Girona entre 1978 i 1979 i catedràtic d’Història Contemporània de la UAB des de 1987, i de la Universitat de Girona des de 1992. Des del 25 d’octubre de 2013 és Director de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni (ICRPC).
Diputat al Parlament de Catalunya des de la II fins a la IX Legislatura (1984-2012).
Ha estat conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 2003 a 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del Govern de 2003 a 2006. Alcalde de Girona de 1979 a 2002 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de 1981 a 1995. President del Grup Parlamentari Socialista (1995-1999), portaveu del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi (1999-2003) i president del Grup Parlamentari Socialista i cap de l’Oposició (2010-2012). Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya des del 14 de novembre de 1980 al 26 de setembre de 2015.
Ha publicat, entre d’altres, la seva tesi de llicenciatura La introducción del catastro en Gerona. Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V(1971) La revolución de 1868 en Gerona(1972), la seva tesi doctoral Comercio exterior y subdesarrollo. Las relaciones comerciales hispano-britànicas 1772 – 1914(1979),Història de Catalunya(direcció amb Ph. Wolf, 1982),Municipi i ciutat. Girona com a exemple(1988),Girona. Mirant el present, pensant el futur (1991). Girona, ciutat viva i de colors(1999),La Catedral de Girona (2003). Catalunya, Catalanisme i Socialisme (2003). Emilio Grahit Papell. Memorias de un ex-alcalde gerundense (2003). Vides amb nom (2005). Dietari 2003. Apunts d’un any electoral (2006), Discursos i conferències 2003-2006 (2 vols. 2006), Quadern de viatges (2006), Per a una història de Girona. Una bibliografia bàsica (2008), Escrit a l’aigua. L’escuma dels dies. Escrits des del Govern (2008), Moments de Girona (2009), El futur comença ara. Converses sobre les comarques de Girona (coautor amb Pia Bosch, 2010), Inscrit a la pedra i a la memòria. Escrits des del Govern 2008-2010 (2010), Noves vides amb nom (2011) Segon llibre de família (2011). Fent tentines per la vida (2013), Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya (1993-2012) (2014).
Després d’un llarg parèntesi ha tornat al segle XVIII, a la Guerra de Successió i les seves conseqüències i sobre aquesta qüestió ha publicat un conjunt d’estats de la qüestió: “La Guerra de Successió d’Espanya (1700-1715), un estat de la qüestió des de Catalunya” a Indice Histórico Español, 2a època, núm 126, 2013, pp. 83-135, “Notes addicionals a un estat de la qüestió” a Els tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans. Actes del congrés celebrat a Barcelona del 9 al 12 d’abril de 2014 al Museu d’Història de Catalunya. Barcelona, Universitat Pompeu Fabra-Museu d’Història de Catalunya, 2015, p. 497-504 i “Actualidad de la Guerra de Sucesión” dins de Joaquim Albareda i Joaquim Nadal: “La Guerra de Sucesión revisitada. Un balance bibliográfico”, a Vínculos de Historia, Revista del departamento de Historia de la Universidad de Castilla-la Mancha, n 4 (2015) p.373-386, i també “La Guerra de Sucesión a la Corona de España en Cataluña, 1705-1714” a Juan Sisinio Pérez Garzón (coord): Los bombardeos de Barcelona, Madrid, la Catarata, 2014, pp. 65-93, “El cadastre, la imposició de nous tributs al segle XVIII” a Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del Simposi Espanya contra Catalunya, una mirada històrica, 1714-2014” , Barcelona, Centre d’Història Contemporània, 2014, p. 179-186. Finalment “1714-2014), Balance de una conmemoración” a Índice Histórico espanyol, 128 (2015), p. 49-66.
En col.laboració amb Gemma Domènech ha publicat Patrimoni i Guerra. Girona, 1936-1940. Girona, Ajuntament-ICRPC, col.lecció Història de Girona, nº 51, 2015. Sobre el patrimoni històric, artístic i científic i la guerra civil ha publicat: “La Revolució de la màquina d’escriure. Notes sobre la Comissió del Patrimoni Històric i arqueològic de Girona (1936-1938) al Butlletí de la Societast Catalana d’Estudis històrics, XXVII, 2016, p. 207-234; “El convent de les Bernardes, exclaustració i restitució (1936-1939)” a Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LVII, 2016, 329-372. “Para perpetua memoria”. L’Església de Girona de la República al franquisme (1931-1940): un testimoni des del capítol de la Catedral, a Franquisme i Transició.Revista d’Història i de Cultura, 4 (2016), p. 221-254.
Els llibres més recents són: Joan Subias Galter (1897-1984), dues vides i una guerra, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2016. Joan Subias Galter, Girona Fotògrafs, Ajuntament de Girona-AMR edicions, Girona, 2016. Rafael Masó, arqueòleg, en col.laboració amb Rosa Maria Gil, Girona, Ajuntament de Girona, 2017. República i Guerra Civil a Girona, Estudis i documents, Girona, ICRPC, 2018. Catalunya mirall trencat, Barcelona, Ed. Pòrtic, 2018. Històries d’alcalde (1979-2002), Cassà de la Selva, Ed. Gavarres, 2019.
El 10 d’abril de 2019 va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat de Perpinyà-Via Domitia.
Informació extreta de la Universitat de Girona.
Fotografia: Biblioteca UdG