Biografia

Christopher Small

Palmerston North, Nova Zelanda, 1927 – Sitges, 2011

Musicòleg

Christopher Small va influenciar les successives generacions d’estudiants, professors i musicòlegs mitjançant els seus llibres Music, society, education (1977), Music of the common tongue (1987) i Musicking (1998). Va encunyar aquest darrer terme per la seva convicció que la música era un verb, no un substantiu, un procés d’interpretació i no simplement un producte, com una partitura o un enregistrament. Considerava el procés de “musicalitzar” com un instrument de socialització a totes les cultures i “una via per explorar, afirmar i celebrar els nostres conceptes de relacions ideals … d’una manera en què la parla i la lectura no ens ho permeten”.

Per imperatiu familiar es va llicenciar en zoologia per la Otago University, però va descobrir la seva veritable vocació com a músic i es va llicenciar en música a la Victoria University, a Wellington, el 1951.

Va combinar l’ensenyament escolar amb la composició de bandes sonores per a pel·lícules d’animació. El 1961 es va traslladar a Anglaterra, on va exercir de professor en diversos centres, el darrer dels quals l’Ealing College of Higher Education, de Londres. Després de la seva jubilació es va instal·lar a Sitges, des d’on va seguir participant en conferències i altres activitats culturals i educatives.

Small sempre va ser molt crític amb el sistema educatiu i creia fermament que l’educació musical s’havia de treure de les aules i traslladar-la a centres musicals, on tothom hi pogués accedir lliurement, en funció del seu interès.

Traduït i extret de: Christopher Small obituary. The Guardian