Biografia

Jaume Vicens Vives

Girona, 1910 – Lió, 1960

Historiador, escriptor, catedràtic i editor

Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona (1926-1930), amb mestres com Antonio de la Torre i Pere Bosch i Gimpera. Professor a l’Institut-Escola (1932-1933), passà com a encarregat de curs i ajudant a la Universitat Autònoma (1933-1937) i guanyava la Càtedra de Geografia i Història de l’institut de Figueres. El 1936 llegí la tesi doctoral, Ferran II i la ciutat de Barcelona (1936-1937). Sancionat després del 1939, hagué de guanyar-se la vida escrivint articles de política internacional al setmanari Destino (amb el pseudònim de Lorenzo Guillén) i publicant llibres de text i obres de divulgació.

Participà en la fundació d’una editorial que es proposava millorar els llibres de text. Reprengué la seva tasca investigadora amb Historia de los remensas en el siglo XV (1945), i el 1947 guanyà la càtedra d’Història Moderna de la Universitat de Saragossa i l’any següent passà a la de Barcelona.

Dugué una tasca renovadora de la historiografia en la seva obra: Aproximación a la historia de España (1952), Juan II de Aragón (1953), El gran sindicato remensa (1954) i El segle XV. Els Trastàmares (1956)–, així com en realitzacions col·lectives: Estudios de Historia Moderna (1951-1959), Índice Histórico Español (iniciat el 1953), la Historia social y económica de España y América (1957-1959) o la sèrie Biografies Catalanes, amb la col·laboració d’un grup d’historiadors que compartiren l’impuls renovador de Vicens. Fruit de l’ensenyament d’història a la nova Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona, publicà el Manual de historia económica de España (1959), amb la col·laboració de Jordi Nadal. Estava convençut que estudis d’història contemporània de Catalunya havien de contribuir a replantejar d’una manera més realista una política de recobrament de Catalunya, obsessionat com estava per l’experiència de la desfeta del 1939, amb el seu seguit de defeccions. Testimoni d’aquesta preocupació són Els catalans en el segle XIX (1958) –que, amb una col·laboració de M. Llorens, integraria Industrials i polítics del segle XIX– i Notícia de Catalunya (1960). Una ràpida malaltia posà fi a la seva vida quan era en plena activitat. Darrere seu deixava un estímul que transformaria per complet la historiografia catalana i una obra que, amb els articles, ultrapassa els tres-cents cinquanta títols.

Extret de: Fontana i Làzaro, Josep. “Vicens i Vives, Jaume”. Gran Enciclopèdia Catalana, (2a ed.). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986- . Vol. 24, p. 80. ISBN (oc.): 84-85194-81-0

Fotografia de Jaume Vicens Vives. Font: Arxiu personal de la família Vicens Vives