Biografia


Jordi Nadal i Oller

Cassà de la Selva, 1929-Barcelona, 2020

Historiador

Jordi Nadal i Oller és un dels primers i més rellevants deixebles i col·laboradors del professor Jaume Vicens Vives. Fruit de la seva tasca intel·lectual i científica, Nadal és considerat com a pioner i referent de les disciplines de la Demografia històrica i la Història de la Industrialització de Catalunya i d’Espanya.

A causa de l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936, Jordi Nadal es va traslladar a casa dels seus avis materns a França (Reims) i més tard, ja amb tota la seva família, a Perpinyà fins l’acabament de la guerra. Després de la seva tornada a Cassà de la Selva, Nadal va iniciar el batxillerat a Girona i poc després es va desplaçar a Barcelona per cursar els seus estudis secundaris al Liceu Francès. Va continuar amb els estudis superiors a la Universitat de Barcelona on va obtenir, l’any 1951, la llicenciatura de Dret i d’Història.

L’any 1952 va ser nomenat professor ajudant de l’assignatura “Història de la cultura”. Aconsellat per Vicens, Nadal va iniciar així la seva passió per la Història i juntament a d’altres alumnes com Josep Fontana, Emili Giralt o Joan Reglà, van impulsar i consolidar, sota la direcció del mestre, una veritable escola historiogràfica articulades a través de dues revistes: Estudios de Historia Moderna i Índice Histórico Español.

L’interès per la Història de la Població, neix quan Nadal encara és estudiant. Consultant l’Arxiu de la Corona d’Aragó va trobar informació detallada d’un episodi històric inèdit fins aleshores, com la immigració francesa a Catalunya durant el segle XVII. Amb col·laboració d’Emili Giralt, i fruit d’aquest estudi, va publicar el 1953 l’“Ensayo metodológico para el estudio de la población catalana de 1553 a 1717”, en Estudios de Historia Moderna. Aquesta mateixa investigació es va convertir en tesi doctoral, presentada el 1957 i publicada en francès, l’any 1960.

Nadal va impartir l’assignatura d’història econòmica d’Espanya (1955-56) a la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB i juntament amb Vicens va publicar un llibre que es convertiria en un clàssic: el Manual d’Història Econòmica d’Espanya (1958).

Amb la sobtada mort del mestre Jaume Vicens, el 1960, tant Nadal com la resta de deixebles van veure perillar la seva situació acadèmica. Finalment, l’any 1967, Nadal va guanyar la plaça de catedràtic d’història econòmica de la Universitat de València. Els seus dos  anys a València van significar el punt de partida de la seva investigació en l’estudi de la Industrialització. Fins aleshores, i al llarg d’aquests anys en què es va dedicar als estudis demogràfics, Nadal també va escriure articles o llibres tant importants com “La revolución de los precios españoles en el siglo XVI” (1959); “Demografía y economía en los orígenes de la Catalunya moderna. Un ejemplo local: Palamós, 1705-1839”, en Estudios de Historia Moderna (1956-59); El pensament demogràfic a Catalunya (1965) o el que va esdevenir un referent, La población española (1966).

Després del seu breu periple a València, Nadal va tornar a Barcelona  on va prendre possessió de la càtedra d’història econòmica de la recent creada Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1970. Va ser aleshores que  Nadal va començar la seva nova etapa investigadora sobre la Història Econòmica que ja havia encetat a principis dels seixanta. Abans de la publicació de la seva gran obra en aquesta matèria, El fracaso de la Revolución industrial en España, 1814-1913 (1975), Nadal ja havia publicat una colla d’importants articles i treballs sobre aquesta temàtica.

Els cursos de 1977-78 i 1979-80 va ser director del Col·legi Universitari de Girona, integrat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant el curs 1978-79, va fer una estada a l’Institute for Avanced Study de Princeton, en qualitat de fellow. El 1981 tornava a la Universitat de Barcelona amb l’objectiu de restablir el nivell de qualitat que havien tingut l’ensenyament de la història econòmica i l’activitat investigadora durant l’època de J. Vicens.

Durant aquests darrers anys, Jordi Nadal va continuar amb la seva estratègia d’anar completant i ampliant en l’estudi de la Història Econòmica. L’obra clau d’aquesta nova línia de recerca va ser La formació de la indústria moderna a Catalunya, dins el catàleg de l’exposició “Catalunya, la fàbrica de España” (1985). Més tard, va impulsar i dirigir la Història Econòmica de la Catalunya contemporània (1988-94); es va centrar en l’anàlisi biogràfica d’alguns protagonistes de la primera industrialització; va dirigir la Revista de Historia Industrial, fundada el 1992; i set anys més tard, va impulsar la publicació d’una col·lecció de “Monografías de Historia Industrial”.

Fruit de la seva trajectòria professional, del seu mestratge i de la seva extensa bibliografia en què ha combinat amb encert treballs de recerca i de síntesi, Nadal ha rebut diferents reconeixements d’àmbit nacional i internacional. El 2001 fou nomenat doctor honoris causa per la Université Paris 12-Val-de-Marne; el 2010 ho va ser per la Universitat Pompeu Fabra i, l’any 2013, va ser el torn de la Universitat de Girona.

A partir de l’any de la seva jubilació, l’any 1999, Jordi Nadal  va ser professor emèrit de la UB i ha impartit cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya a la UPF.

Text: Rubèn Doll Petit

Foto: Universitat de Girona

Extret de:

  • Carreras, A. (2021). “In Memoriam. Jordi Nadal (1929-2020)”, Investigaciones de Historia Económica, 17, p. 1-7
  • Catalan, J.; Sánchez, À.; Sudrià, C. (2021). “Jordi Nadal i Oller (1929-2020): esfuerzo newtoniano, conciencia profética”, Revista de Historia Industrial. Economía y Empresa, 81, p. 11-18
  • Maluquer de Motes, J. “ La Revolució Industrial a Catalunya”, L’Avenç, 241, 1999, p. 28-32
  • Muñoz, J. M. “Jordi Nadal, a l’entorn d’un mestratge”, L’Avenç, 241, 1999, p. 21
  • Nicolau, R. “Un punt de vista sobre els treballs d’en Jordi Nadal d’història de la població”, L’Avenç, 241, 1999, p. 33-37
  • Sudrià, C. “Jordi Nadal, historiador de la industrialització espanyola”, L’Avenç, 241, 1999, p. 22-27
  • Jordi Nadal i Oller. (Col·laboració /Autor: PPD). Recuperat el 8 de maig de 2020 de https://www.enciclopedia.cat/ec-historiog-1295.xml
  • Jordi Nadal i Oller. (s.d.) Recuperat el 8 de maig de 2020 de https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Nadal_i_Oller