Bibliografia


  • Notes referents a les masies de les Valls de Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldelbach. (1911). Estudis Universitaris Catalans, V, 3-33.
  • Del número de donades en els problemes. (1912). Del Janer.
  • Dels aixamplis. (1913). El Deber, 842, I-II.
  • L’església de Sant Joan les Fonts. (1915). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 246, 205-210.
  • El temple de la Sagrada Família de Barcelona. (1915). Vida Olotina. Revista quinzenal nacionalista, 5, 2-3.
  • El temple de la Sagrada Família de Barcelona. (1915). Correo Catalán, 19-1-1915.
  • Peregrinación a Nuestra Señora del Pilar de Zaragoza. (1915). El templo del Pilar. El Diario de Barcelona, 141, 21-V-1915, 6404-6405.
  • Olot, ciutat-jardí. (1916). Vida Olotina. Revista setmanal nacionalista, LVIII, 13-X-1916, 2-3.
  • El municipi curant de les obres públiques i particulars I. (1916). Vida Olotina. Revista setmanal nacionalista, XLIX, 4-5.
  • El municipi curant  de les obres públiques i particulars II. (1916). Vida Olotina. Revista setmanal nacionalista, LI, 25-VIII-1916, 1-2.
  • El IV Concurs d’Arquitectura. (1917). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 266, 75-76.
  • El pont de Besalú, sobre el Fluvià. (1917). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 272, 213-223.
  • Arquitectura popular. Secció septentrional de la comarca d’Olot. Notes referents a les masies de les valls de Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldelbach. (1919). Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.
  • Exposición de planos de la ciudad de Barcelona. (1920). Diario de Barcelona, 86, 26-III-1920, 2131.
  • La obra de un gran arquitecto. (1920). El Diario de Barcelona, 168, 17-VI-1920, 4206.
  • Notes i plànol. (1922). Dins La comarca del Bages i el Monastir de Sant Benet. Record del Aplec Excursionista de Catalunya de l’any 1922 celebrat el dia 21 de maig. Manresa: Imp. Sant Josep.
  • El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneclítiques. (1923). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 347, 354-357. [ressenya del llibre de J. Serra i Vilaró].
  • Santuario de Núria. (1924). Revista Ilustrada Jorba, 176, maig 1924, 130-132.
  • Santuario de Nuria. (1925). Revista Ilustrada Jorba, 187, abril 1925, 230-231.
  • Santa Maria del Mar. (1925). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363/364, 274-275.
  • D. Bernat Pejoan Sanmartí. (1927). Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1927, 53-55.
  • Memòria dels treballs fets per a l’Estudi de la Masia. (1927). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 381, 63-68.
  • Santa Maria del Mar-volum 2. (1928). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 402, 440-441. [ressenya del llibre de B. Bassegoda].
  • La masia catalana. (1930). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 421, 195. [ressenya del llibre de M. P. Sandiumenge].
  • Restes romanes entre Canet de Mar i Sant Pol. (1930). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 423, 236-241.
  • Trovalla a Cobet. (1930). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 426, 345-346.
  • Gènesi de l’estructura arquitectònica de la masia catalana. (1931). Tagamanent. Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Tagamanent, 4, 86-96.
  • Les obres del Santuari de Núria. (1931). Petraria, 26, juny 1931, 5-6.
  • Una dada sobre el poblament ibèric. La Muntanya Pelada de Barcelona. (1931). El Matí, 14-XI, 1931.
  • Antiguitats de Tona. (1932). Bulletí del Centre Excursionista de Catalunya, 450, 325-347.
  • Defensem el nostre patrimoni. (1932). El Matí, 30-VIII-1932.
  • El segon concurs de dibuixos a la ploma sobre el tema “La masia catalana”.  (1932). El Matí, 19-II-1932.
  • Estudi de la Masia Catalana. Exposició de documents gràfics. (1933). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 458, 272-284.
  • Defensem el nostre patrimoni. (1934). El Matí, 20-I-1934.
  • Can Masferrer d’Osormort. (1934). Arquitectura i urbanisme, 1, 11-15.
  • Comentari a l’exposició de Tossa de mossèn Josep Soler de Morell. (1934). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 467, 148-152.
  • La llar de la masia catalana. (1935). Claror, 8, des. 1935.
  • Els costums d’en Sanctacília i altres antics costums catalans. (1936). Barcelona: Associacoó d’Arquitectes de Catalunya.
  • La casa particular de Tortosa a l’últim quart del segle XIII. (1936). Arquitectura i urbanisme, 11, 36-38.
  • Els habitacles de muntanya a Catalunya. (1936). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 491, 159-160.
  • Roca Rossa. (1936). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 499, 445-449.
  • L’epigrafia domèstica i rural. (1938). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 513, 32-42.
  • Noms de lloc. (1938). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 517, 134-146.
  • Estado de las obras del nuevo templo parroquial. (1942-1950). Parroquia de Nuestra Señora de los Ángeles. Suplemento de la hoja diocesana. [conjunt de 32 relacions].
  • Templo parroquial de Santa Maria de Ribas de Freser. (1946). Cuadernos de arquitectura, 5, 30-33.
  • El color de la Virgen de Nuria. (1950). Destino, 683, 19-VIII-1950, 2
  • Tipus de masies amb galeries. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • Les finestres de pedra, decorades, en l’arquitectura de la masia catalana. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • De les espitlleres romàniques a les finestres-espitlleres gòtiques. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • Balcons i galeries assecadors de fusta. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • L’antiga família pagesa catalana. (s. d.). [Treball mecanografiat inèdit]
  • El caràcter dels pagesos i com queda reflexat en la seva casa. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • La técnica de la construcció de barraques amb pedra en sec. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • Les cobertes de fusta i palla i els incendis. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • De les cases de muntanya a Catalunya. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
  • Dels habitacles transitoris a Catalunya i en especial dels muntanyencs i més especialment dels pastorals. (s. d.) [Treball mecanografiat inèdit]
Llibres i articles sobre Josep Danés
  • Farré, E. (2014). Josep Danés i Torras, arquitecte. La Busca de Paper. Societats Catalana de Gnomònica, 77, 18-20
  • Guardia, M., Lorés, I. (2013). El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. Tremp: Garsineu.
  • Lacuesta, R. (2005). El procés de renovació de l’arquitectura andorrana (segles XIX i XX). Revista de Catalunya, 209, 35-198.
  • Moner, J., Pla, A., Riera, J. (1981). La masia: historia y tipología de la casa rural catalana. 2c: construcción de la ciudad, 17-18, 8-97.
  • Moner, J. (2005). La masia: una arquitectura singular. Dins La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració (p. 61-86). Figueres: Brau.
  • Moner, J, Puigvert, J. M. (eds.).(2010). Materials per a l’estudi de la masia de Josep Danés. Girona: Documents Universitària.
  • Puigvert, J. N. (1998). L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània: la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia (1909-1936). Estudis d’història agrària, 12, 77-108.
  • Puigvert, J. M. (2003). Josep Danés i Torras, arquitecte. Una biografia professional. Olot: Ajuntament.
  • Puigvert, J. M. (2006). (Re)construir esglésies en temps de nacionalcatolicisme. Les aportacions de Josep Danés i Torras (1939-1955). Dins Font, J. (dir), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països catalans (p. 181-206). València: Universitat de València.
  • Puigvert, J. M. (2008). Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Puigvert, J. M. (2009). L’arquitecte i el mosaïcista: les col·laboracions de Josep Danés amb Lluís Bru a l’església dels Caputxins d’Olot (1944-1949). Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 20, 371-393.
  • Puigvert, J. M. (2010). La recerca de la masia com a “art nacional”. Josep Danés: la masia com a objecte d’estudi i com a font d’inspiració arquitectònica. Dins Font, J., Solà, M. (eds.), El Món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears (p. 60-69). Barcelona: La Magrana/Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
  • Puigvert, J. M. (2010). Era arquitectura neoaranesa: ensai d’interpretacion. Dins Còts, P. (ed.), Miscellanea en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro (p. 459-473). Arròs: Institut d’Estudis Aranesi.
  • Puigvert, J. M. (2011). Josep Danés (1891-1955), arquitecto. Un estudio de caso al servicio de la historia social de las profesiones liberales en Cataluña. Biblio 3W. Revista bibliográfica de geografia y ciencias sociales, XVI, 906.
  • Puigvert, J. M. (2011). Las redes sociales entre España y América en la confrontación del espacio laboral de las profesiones liberales. El ejemplo de los arquitectos (1900-1940). Dins González, E. E., Sala, N. (eds.), Lejos y cerca. Gentes, ideas y processos históricos entre España y América (p. 57-82). Girona: Documenta Universitaria.
  • Puigvert, J. M. (2011). Arquitectura noucentista per als nous usos socials de muntanya. Dins Ripoll, R. (ed.), La casa al Pirineu. Evolució, arquitectura i restauració (p. 42-51). Figueres: Brau.
  • Puigvert, J. M. (2012). La masia i la possessió com a font d’inspiració arquitectònica. Els exemples dels arquitectes regionalistes Josep Danés i Guillem Forteza. Dins Morey, A., Jover, G. (eds.), Les possessions mallorquines. Passat i present (p. 523-538). Palma de Mallorca: Documenta Balear/Institut d’Estudis Baleàrics.
  • Puigvert, J. M. (2014). Els arquitectes diocesans i l’arquitectura religiosa contemporània. Del pes del passat medieval a la modernitat moderada. Plecs d’història local, 152, 152-153.
  • Ráfols, J. F. (1951). Danés Torras, Josep. Dins Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. (Vol. I, p. 316). Barcelona: Millà.
  • Riera, J. (1992). Josep Danés (1891-1955). En el centenari del seu naixement. Butlletí del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, demarcació de Girona, 47.