Biografia

Josep Danés i Torras

Olot, 1891 – Olot, 1955

Arquitecte

Titulat per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1917, formà part de l’anomenada segona generació d’arquitectes noucentistes. Exercí d’historiador de l’art de la construcció i, en particular, de la masia. En menor mesura es dedicà també a l’arqueologia, la restauració de monuments i la història de l’art.

Va ser arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell (1925-1955) i arquitecte municipal de Ribes de Freser (1933-1955). Durant la seva etapa d’estudiant participà activament com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, entitat en la qual va desenvolupar diversos càrrecs. Es sota la seva direcció que es desenvolupa el projecte Estudi de la Masia Catalana, ideat i finançat per Rafael Patxot i Jubert. El 1935 va ser nomenat representant de la Generalitat en el Patronat del Museu d’Arqueologia de Barcelona.

La seva obra arquitectònica (353 projectes catalogats), repartida arreu de Catalunya i Andorra, té un caire generalista i variat: des de cases unifamiliars a biblioteques o centrals hidroelèctriques, passant per reformes de masos o restauració monumental. Tots els seus projectes responien  als principis del Noucentisme i al moviment internacional del regionalisme arquitectònic, que emfasitzava en la necessitat d’adaptar l’arquitectura al paisatge. De la seva obra civil destaquen el Xalet Hotel La Molina (1925), la Masia Mariona del Montseny (1926-1931) i la Torre Plana a l’Eixample Malagrida d’Olot (1926), entre d’altres. També realitzà diversos projectes de disseny gràfic i de mobiliari litúrgic.

La seva aportació a l’arquitectura religiosa va ser especialment notable. La seva obra posterior a la Guerra Civil respon a la necessitat de reconstruir els edificis malmesos. Josep Danés utilitzà llenguatges arquitectònics diferents en funció del context paisagístic on s’ubicaven les obres: temples urbans inspirats en els grans temples italianitzats del Renaixement o la nova arquitectura europea posterior a la Primera Guerra Mundial o temples en comarques de muntanya, inspirats en una reinterpretació del romànic. Destaquen el gran complex del santuari de Núria, el santuari de la Bonanova i l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (Barcelona), les esglésies parroquials de Ribes de Freser i Les Escaldes o la de Sant Serní, a la Vall de Cabó, entre molts d’altres.

Pel que fa a les restauracions projectades i executades, destaquen la façana exterior de la Pia Almoina de Girona (1921-1926) o el campanar romànic de l’església parroquial de Molló (1934), entre d’altres.

Josep Danés mostrà també un gran interès pel patrimoni com a estudiós i com a creador d’opinió pública sobre la necessitat de conservar-lo.

Extret de: Puigvert, J. M. (2015). Danés i Torras, Josep. Dins Diccionari d’historiadors de l’art català . 

Fotografia: Arxiu Familiar Danés-Matas