Bibliografia

• Aragay, F. de B. (2012). Europa: cruïlla de persona i comunitat. Barcelona: Base. (Pròleg de Ll. M. de Puig).
• Beylau, P. (1999). Trois questions à Lluis Maria de Puig, Président de l’Assemblée de l’UEO. Le Point, 1381, 34.
• Clairet, S. (2007). Guerre preventive : dangers et dérives américaines. Diplomatie : afaires stratégiques et relations internationales, 28, 83-84.
• Europa pròxima: el nou federalisme europeu. (2002) Madrid: Grup del Partit Socialista Europeu. (Ll. M. de Puig, participació a les conclusions i fòrum general).
• Institut Alexandre Cirici per a la Cooperació Europea. (1991). El Paper dels poders locals i regionals d’Europa. Barcelona: Institut Alexandre Cirici per a la Cooperació Europea. (dirigit per Ll. M. de Puig). 
• Institut Alexandre Cirici per a la Cooperació Europea. (1992). La política regional a la Comunitat Europea. Barcelona: Institut Alexandre Cirici per a la Cooperació Europea. (dirigit per Ll. M. de Puig).
• Institut Alexandre Cirici per a la Cooperació Europea. (1995). Les llengües minoritàries a Europa. Barcelona: Institut Alexandre Cirici per a la Cooperació Europea. (dirigit per Ll. M. de Puig).
• Lluch, E. (2005). Últimos escritos. Barcelona: Base. (Pròleg de Ll. M. de Puig)
• Padrosa, I. (2009). Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona. (Pròleg de Ll. M. de Puig)
• Puig, Ll. M. de. (1975). El Pensament polític de Tomàs Puig (Tesi de llicenciatura no publicada). Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, Bellaterra.
• Puig, Ll. M. de. (1976). La Guerra del francés i la Revista de Gerona. Revista de Girona, 77, 171-176.
• Puig, Ll. M. de. (1976). Girona francesa, 1812-1814: l’annexió de Catalunya a França i el domini napoleònic a Girona. Girona: Gòthia.
• Puig, Ll. M. de, i Clara, J. (1976). Bescanó: notes històriques. Bescanó: Ajuntament de Bescanó.
• Puig, Ll. M. de. (1976). El Catalanisme polític a Girona: introducció a la seva història. En E. Pons, Treballs d’història: estudis de demografia, economia i societat a les comarques de Girona (p. 149-182). Girona: Diputació. Patronat Eiximenis.
• Puig, Ll. M. de. (1977). L’Estructura social de Girona al llarg de la història. Revista de Girona, 81, 315-322.
• Puig, Ll. M. de. (1978). L’Impacte de la Revolució Francesa (1789-1808). En J. Salvat (ed.), Història de Catalunya (p. 103-118). Barcelona: Salvat.
• Puig, Ll. M. de. (1978). Consciència de grup catalana i nació espanyola. Aïnes: annals del Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans, 4, 133-139.
• Puig, Ll. M. de. (1978). Aproximació a Josep Tarradellas. Presència, XIV(511), 27-36.
• Puig, Ll. M. de. (1979). Els Catalans i la guerra del Francès,1808-1814. En J. Salvat (ed.), Història de Catalunya (p. 118-132). Barcelona: Salvat.
• Puig, Ll. M. de. (1979). Cara i creu de Josep Pla. Presència, 529, 20-21.
• Puig, Ll. M. de. (1979). Carles Rahola: un ciutadà de Catalunya. Barcelona: Edicions del Cotal.
• Puig, Ll. M. de. (1980). Les Transformacions socials al segle XIX. En A. Rovira, Història de Catalunya (vol. 9, p. 469-507). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca.
• Puig, Ll. M. de. (1980). Societat i cultura a la Catalunya del segle XVIII. En A. Rovira,  Història de Catalunya (vol.10, p. 37-92). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca.
• Puig, Ll. M. de. (1981). Quico Vila-Abadal i l’Assemblea de Catalunya a Paris. En Miscel·lània homenatge a Francesc Vila-Abadal Vilaplana (p. 185-189). Barcelona: J. Pelegrí.
• Puig, Ll. M. de. (1981). El Catalanisme polític durant la restauració: del orígens a la mancomunitat. En A. Rovira, Història de Catalunya (vol. 10, p. 257-355). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca.
• Puig, Ll. M. de. (1981). Pla ja és història: Josep Pla més enllà de la polèmica. Presència, 548, 24-25.
• Puig, Ll. M. de, i Castellanos, J. (1981). La Renaixença, el modernisme i el noucentisme. En A. Rovira, Història de Catalunya (vol. 10, p. 597-647). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca.
• Puig, Ll. M. de. (1981). Agustí Roca, poeta modernista de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25(2), 469-533.
• Puig, Ll. M. de. (1981). La Carta de les llengües, vint anys després. En A. Rossich, M. Vilallonga i D. Prats (eds.), Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats (p. 197-211). Girona: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
• Puig, Ll. M. de. (1981). Sobre els alçaments federals del 1869. Estudi general: Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 1(1), 199-210.
• Puig, Ll. M. de. (1981). Invasió Napoleònica i qüestió nacional a Catalunya. En La Invasió napoleònica: economia, cultura i societat (p. 55-79). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
• Puig, Ll. M. de. (1981). Pont Major, passat i futur. En Festa Major 1981 (p. 33-34). Girona : Associació de Veïns del Pont Major.
• Puig, Ll. M. de. (1982). Per una història de Girona: problemes externs i de mètode per a realitzar una història de la ciutat. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 26, 329-365.
• Puig, Ll. M. de. (1983). La Guerra del francès. En A. Rovira, Història de Catalunya (vol. 9, p. 213-281). Bilbao?: La Gran Enciclopedia Vasca.
• Puig, Ll. M. (1984). Pregó del 175è aniversari de les Batalles del Bruc. En Manresa 1983 (p. 413-420). Manresa : L’autor.
• Puig, Ll. M. de. (1985). La Izquierda y Europa. Leviatán: revista mensual de hechos e ideas, II(20), 21-29.
• Puig, Ll. M. de. (1985). Tomàs Puig: catalanisme i afrancesament. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Puig, Ll. M. de. (1986). Orientacions sobre el contingut de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries en matèria de responsabilitats de les col·lectivitats locals i regionals. Revista de llengua i dret, 8, 73-77.
• Puig, Ll. M. de. (1986). Informe provisional sobre la preparació d’un projecte de Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. Revista de llengua i dret, 8, 79-92.
• Puig, Ll. M. de. (1987). Catalunya des d’Europa. Debat, 11, 35-45.
• Puig, Ll. M. de. (1988). Presentación de la Carta de las lenguas regionales o minoritarias de Europa. En Planificación lingüística de la administración pública?: actas del Congreso de Planificación Lingüística en la Administración Pública, celebrado en Donostia-San Sebastián los días 2, 3 y 4 de noviembre de 1988 (p. 21-34). Oñati: Instituto Vasco de Administración Pública.
• Puig, Ll. M. de. (1989). L’Europa dels pobles i Catalunya. En Europa demà?: un projecte d’unitat i de progrés (p. 71-91). Barcelona: Edicions 62.
• Puig, Ll. M. de. (1989). Tarradellas. Barcelona: Edicions de Nou Art Thor.
• Puig, Ll. M. de. (1989). Europa dels pobles i Catalunya. En Europa demà (p. 71-91). Barcelona : Edicions 62.
• Puig, Ll. M. de. (1990). La Defensa pacífica d’Espanya. En ¿És possible una defensa no ofensiva d’Espanya? ¿Es pot defensar un país pacifista? (p. 5-11). Barcelona.
• Puig, Ll. M. de. (1990). La hora del Consejo de Europa. Cooperació europea, 26, 31-32.
• Puig, Ll. M. de. (1991). Debat i elaboració de la Carta europea de les llengües. Revista de llengua i dret, 16, 153-172.
• Puig, Ll. M. de. (1992). Una Carta per a les llengües. Llengua i administració, 47, 6.
• Puig, Ll. M. de. (1992). Processos de normalització lingüística a Europa. En Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (vol. 2, p. 191-200). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
• Puig, Ll. M. de. (1992). La Contribution de la civilisation islamique a la culture européenne. Strasbourg: Conseil de l’Europe. Assemblée parlamentaire.
• Puig, Ll. M. de. (1992). Pau i desarmament. Cooperació europea, 45, 7-9.
• Puig, Ll. M. de. (1992). Las competencias europeas después de Maastricht. Cooperació europea, 45, 9.
• Puig, Ll. M. de. (1992). Las decisiones de Maastricht. Cooperació europea, 45, 10-11.
• Puig, Ll. M. de. (1994). Así empezó todo. En Europa (p. 14-17). Madrid: Fundación de Españoles en el Mundo.
• Puig, Ll. M. (1994). Historia de la unidad Europea. Madrid: Grupo Anaya.
• Puig, Ll. M. de. (1994). Document de travail sur la sécurité européenne. Cooperació europea, 57, 2-6.
• Puig, Ll. M. de. (1995). Carles Rahola. Barcelona: Columna.
• Puig, Ll. M. de. (1995). La Defensa de Europa. Leviatán: revista mensual de hechos e ideas, II(61), 39-65.
• Puig, Ll. M. de. (1995). El Consell d’Europa i la Carta de les Llengües. En Drets lingüístics i drets culturals a les regions d’Europa?: actes del Simposi Internacional?: Girona, 23-25 d’abril de 1992 (p. 91-94). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
• Puig, Ll. M. de. (1995). La “grandeur” nuclear. Cooperació europea, 64, 7-8.
• Puig, Ll. M. de. (1996). Les tasques de la U.E.O. Cooperació europea, 71, 2-4.
• Puig, Ll. M. de. (1997). La UEO como defensa de la Europa de hoy. Cuenta y razón del pensamiento actual, 102, 31-38.
• Puig, Ll. M. de. (1997). La Paz europea, mañana. Tiempo de paz, 46, 31-38.
• Puig, Ll. M. de. (1997). Modernisme i Noucentisme. En J. Sobrequés (ed.), Història contemporània de Catalunya (vol. 1, p. 531-552). Barcelona: Columna.
• Puig, Ll. M. de. (1997). El Catalanisme polític durant la Restauració: dels orígens a la Mancomunitat. En J. Sobrequés (ed.), Història contemporània de Catalunya (vol.1, p. 353-402). Barcelona: Columna.
• Puig, Ll. M. de. (1997). La Renaixença. En J. Sobrequés (ed.), Història contemporània de Catalunya (vol. 1, p. 331-350). Barcelona: Columna.
• Puig, Ll. M. de. (1997). Les Transformacions socials al segle XIX. En J. Sobrequés i (ed.), Història contemporània de Catalunya (vol. 1, p. 181-203). Barcelona: Columna.
• Puig, Ll. M. de. (1997). La Guerra del Francès. En J. Sobrequés (ed.), Història contemporània de Catalunya (vol. 1, p. 15-62). Barcelona: Columna.
• Puig, Ll. M. de. (1997). Vor grossen europäischen und atlantischen Entscheidungen. En R. Antretter (ed.), Sicherheit in Europa: die Westeuropäische Union (p. 7-15). Bonn: Europa Union Verlag.
• Puig, Ll. M. de. (1997). Creando una identidad europea de defensa. La perspectiva de la Unión Europea Occidental. Revista CIDOB d’afers internacionals, 38/39, 101-106.
• Puig, Ll. M. de. (1998). Catalunya dins l’Europa federal. Barcelona: Fundació Rafael Campalans.
• Puig, Ll. M. de. (1998). Les Febres del catalanisme. Revista de Girona, 188, 98.
• Puig, Ll. M. de. (1998). The Assembly of WEU. Nato’s sixteen nations, special supplement, 70-72.
• Puig, Ll. M. de. (1998). The European security and defence identity within NATO. NATO review, 2, 6-9.
• Puig, Ll. M. de. (1998). Prospects for a European security and defence identity. Romanian Journal of International Affairs, IV(2), 93-101.
• Puig, Ll. M. de, i Giral, E. (1998). Nacions i estat a Europa. Barcelona: Ateneu Barcelonès. Secció de Ciències Econòmiques i Socials.
• Puig, Ll. M. de. (1998). Francesc Cambó paradoxes i contradiccions?: una història en revisió. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 39, 367-394.
• Puig, Ll. M. de. (1998). Cincuenta años después. Cooperació europea, 77, 7-8.
• Puig, Ll. M. de. (1998). El amigo americano. Cooperació europea, 78, 6-7.
• Puig, Ll. M. de. (1998). Les idées de Tony Blair et l’avenir de la défense eurpéenne. Cooperació europea, 81, 6-8.
• Puig, Ll. M. de. (1999). Nació, crisi i revolució a 1808: sobre l’estudi de la Guerra del Francès a Catalunya davant la commemoració del bicentenari. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , 40, 227-255.
• Puig, Ll. M. de. (1999). The Future of WEU: European defence. La Lettre diplomatique, 46, 2.
• Puig, Ll. M. de. (1999). L’Avenir de l’UEO: la défense européenne. La Lettre diplomatique, 46, 1.
• Puig, Ll. M. de. (1999). La Présidence allemande de l’UEO: à la croisée des chemins = Deutschlands Präsidentschaft der WEU: Am Scheideweg. Le Forum franco-allemand, 1er. trimestre, 27-29.
• Puig, Ll. M. de. (1999). Gironella, la izquierda europeísta. Madrid: Fundación Españoles en el Mundo.
• Puig, Ll. M. de. (1999). L’UEO à la croisée des chemins. En P. Pascallon (dir.), L’Alliance atlantique et l’OTAN, 1949-1999: un demi-siècle de succès (p. 253-258). Bruxelles: Émile Bruylant.
• Puig, Ll. M. de. (2000). El Rapto de Europa: ideas para una defensa europea. Paris: Asamblea de la Unión Europea Occidental.
• Puig, Ll. M. de. (2000). Carles Rahola i la ciutat de Girona. En C. Rahola, La Ciutat de Girona (p. 3-39). Barcelona: Editorial Base.
• Puig, Ll. M. de. (2000). The Myth of Europa: a paradigm for European defence. Paris: Assembly of Western European Union.
• Puig, Ll. M. de. (2000). L’Enlèvement de l’Europe: idées pour une défense européenne. Paris: Asamblea de la Unión Europea Occidental.
• Puig, Ll. M. de. (2001). El Baró de Gérando a Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 42, 435-452.
• Puig, Ll. M. de. (2001). Europa com a instrument de pau. En Jornades Europees al Parlament de Catalunya (9es : 2000), El paper de la Unió Europea en la prevenció i la solució de conflictes. Barcelona: Mediterrània.
• Puig, Ll. M. de. (2002). Europa en els afers internacionals. FRC: revista de debat polític, 4, 22-37.
• Puig, Ll. M. de. (2002). El Encaje de las regiones. Españoles en el mundo, 34, 27-29.
• Puig, Ll. M. de. (2002). Memòria de Roma. En Girona de Catalunya pinta Roma (p. 164-169). Girona: El Claustre.
• Puig, Ll. M. de, Ammor, F. M., Sanz, F., A. Navarro, i Nadal, M. (2002). Integración y cooperación subregional en el Mediterráneo Occidental: las relaciones entre la Unión Europea y el Magreb. Revista CIDOB d’afers internacionals, 57-58, 115-136.
• Puig, Ll. M. de. (2002). La Carta de les llengües, vint anys després. Estudi general: Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 22, 197-212.
• Puig, Ll. M. de. (2002). Europa contra la guerra: Europa como instrumento de paz en un mundo multipolar. Barcelona: Fundació Rafael Campalans.
• Puig, Ll. M. de. (2002). Manel Palahí, matèria humana. L’obra artística d’un gironí inconformista i escritador: aproximació subjectiva. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 43, 291-301.
• Puig, Ll. M. de. (2003). La Guerra com a mètode. FRC: revista de debat polític, 6, 232-235.
• Puig, Ll. M. de. (2005). Una millor democràcia és possible. En Els Reptes de la democràcia (p. 61-76). Barcelona: Fundació Ernest Lluch.
• Puig, Ll. M. de. (2006). La Acción del Consejo de Europa. Cuadernos de periodistas: revista de la Asociación de la Prensa de Madrid, 6, 157-166.
• Puig, Ll. M. (2006). La Primera etapa de la Restauració (1874-1898). En Història de Girona (p. 443-451). Girona: CCG Edicions.
• Puig, Ll. M. de. (2006). Nous temps, noves perspectives. En Història de Girona (p. 453-462). Girona: CCG Edicions.  
• Puig, Ll. M. de. (2007). La Constitució de Batlle i Jover: un projecte català a les Corts de Cadis. Barcelona: Eumo.
• Puig, Ll. M. de. (2007). État, religion, laïcité et droits de l’homme. En: Dialogue interculturel et interconfessionnel (p. 7-26). Strasbourg: Assemblée parlementaire.
• Puig, Ll. M. de. (2007). Girona, guerra i absolutisme: resistència al francès i defensa de l’antic règim (1793-1833). Girona: Unitat de Publicacions de la Diputació de Girona.
• Puig, Ll. M. de. (2007). La Notion de guerre preventive et ses conséquences pour les relations internationales. Diplomatie : affaires stratégiques et relations internationales, 28, 76-80.
• Puig, Ll. M. de. (2007). Historique de la politique des États-Unis. Diplomatie : affaires stratégiques et relations internationales, 28, 81-83.
• Puig, Ll. M. de. (2007). Aproximació als orígens del federalisme a Catalunya. En Una relació difícil (p. 329-371). Barcelona : Base.
• Puig, Ll. M. de. (2008). La Guerra del francès a Catalunya. Revista d’Igualada, 29, 22-29.
• Puig, Ll. M. de. (2008). Els Afrancesats a Catalunya. Serra d’Or, 581, 29-31.
• Puig, Ll. M. de. (2008). Les Parlements internationaux. Strasbourg: Éditions du Conseil de l’Europe.
• Puig, Ll. M. de. (2008). International parliaments. Strasbourg: Council of Europe.
• Puig, Ll. M. de. (2008). Els Setges de Girona de 1808 i 1809. En Girona i la Guerra del Francès: 1808-1814 (p. 61-88). Girona : Ajuntament de Girona, Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions.
• Puig, Ll. M. de. (2008). Europa i el projecte nacional de Catalunya. En Una idea de Catalunya (p. 197-207). Lleida : Pagès.
• Puig, Ll. M. de. (2009). Consejo de Europa: 60 años defendiendo los derechos humanos. Eurobask: revista del Consejo Vasco del Movimiento Europeo, 13, 49.
• Puig, Ll. M. de. (2009). Parlamentos internacionales. Madrid: Secretaría General del Senado, Departamento de Publicaciones.
• Puig, Ll. M. de. (2009). La Guerra del francès: la complexitat ideològica i política. En P. Freixas (dir.), Girona i França: entre la guerra i la pau, 1659-1939 (p. 92-99). Girona: Ajuntament de Girona.
• Puig, Ll. M. de. (2010). Els Setges de Girona al cap de dos-cents anys. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 51, 305-313.
• Puig, Ll. M. de. (2011). Els Reptes d’Europa avui. En Dia d’Europa a Terrassa: 2011. Terrassa: Ajuntament de Terrassa (Relacions Europees i Internacionals).
• Puig, Ll. M. de. (2012). Revolució, restauració i dictadura (1868-1931). En El Govern de la ciutat II: de la Guerra del Francès a la fi del franquisme (p. 97-118). Girona: Ajuntament de Girona.
• Puig, Ll. M. de. (2015). La Identitat catalana en temps de Napoleó (1808-1814). Barcelona: Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
• Rahola, C. (2007). Girona i Napoleó: la dominació francesa a Girona i altres estudis napoleònics. Girona: CCG Edicions. (Pròleg de Ll. M. de Puig)
• Sanfourche, J. P., i Puig, Ll. M. de. (1999). The European security and defence identity: interview with Lluis Maria de Puig, President of the Assembly of WEU, by Air and Space Europe. Air & Space Europe, 1(1), 6-14.
• Sobrequés i Callicó, J., i Puig, Ll. M. de. (1981). Catalunya. Madrid: Editorial Popular.
• Sobrequés i Callicó, J., Puig, Ll. M. de., i Arranz, M. (1981). Realitats… parlant clar?: Catalunya. Madrid?: Editorial Popular.