Biografia


Lluís Maria de Puig i Olivé

Bàscara, 1945 – Girona, 2012

Historiador i polític

Lluís Maria de Puig va cursar estudis d’Història a Girona, es va llicenciar a Barcelona i posteriorment va seguir formant-se a la Sorbona de París, de la mà de l’historiador francès Pierre Vilar. La seva investigació es va centrar en la dominació napoleònica a Catalunya, sobre el segles XIX i XX a Girona i el catalanisme polític.  

Fruit de la influència de Carles Rahola, va mostrar el seu interès en els temes napoleònics ja des de la seva tesi de llicenciatura (1975) amb l’estudi d’un advocat empordanès, afrancesat: Tomàs Puig: Catalanisme i afrancesament, publicada l’any 1985 i premiada amb el Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1978. D’aquest mateix període i fruit d’aquesta mateixa investigació, de Puig va recollir molta documentació sobre Girona que es va convertir en el llibre Girona francesa, 1812-1814. L’annexió de Catalunya a França i el domini napoleònic a Girona, publicada l’any 1976 i prèviament premiada amb el Julián de Chia, l’any 1974. Al llarg dels anys, la seva contribució científica es va anar ampliant amb nous treballs sobre la invasió napoleònica, però igualment sobre la història local de les comarques gironines i del món de la política de la província. En són algun exemple: El catalanisme polític a Girona (1976), Girona, guerra i absolutisme: resistència al francès i defensa de l’antic règim (1793-1833) (2007) i La Constitució de Batlle i Jover: un projecte català a les Corts de Cadis (2007). A més, va dedicar una especial atenció al llegat de la vida i obra de dos personatges rellevants per a de Puig com eren Josep Tarradellas, a qui va conèixer a París, i sobretot Carles Rahola, a qui va dedicar diferents treballs biogràfics i assaigs sobre la seva trajectòria política i intel·lectual. 

En total, va publicar prop d’una vintena de llibres d’història, va ser coautor d’una desena més, i autor de més de dos-cents articles d’història, cultura i política així com d’articles d’opinió a la premsa catalana, espanyola i internacional. 

Va ser professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Col·legi Universitari de Girona les dècades dels setanta i vuitanta. L’any 1998 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Constanza. 

Pel que fa la faceta política de Lluís Maria de Puig, aquesta es va encetar amb la seva militància a Convergència Socialista de Catalunya l’any 1974. Dos anys més tard i com a membre del PSC-Congrés, seria un dels fundadors del Partit Socialista de Catalunya, l’any 1978. Va ser primer secretari de la Federació de Girona de 1976 a 1982. Entre 1986 i 1999, va formar part de l’Executiva del PSC i de 1997 a 2000 va presidir la Federació de Girona. Els quatre anys següents va passar a ser el president del Consell Nacional del partit. En el marc de la política espanyola, va ocupar el seu escó de diputat al Congrés de 1979 a 2004; fou membre de la direcció del seu grup parlamentari de 1989 a 2004 i senador de l’Entesa Catalana de Progrés i portaveu d’Afers Exteriors d’aquesta coalició des de 2004 fins a 2011. 

Pel que fa l’escena política europea, Lluís Maria de Puig es va iniciar en tant que ponent de múltiples informes i recomanacions als governs sobre diversos àmbits entre els quals va destacar la defensa dels drets de les minories, les llengües d’Europa, els drets socials i el compromís europeu amb la pau al món i la solidaritat internacional. Fruit d’aquesta tasca el va portar a la presidència de l’Assemblea de la UEO primer, i a la presidència de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa, més tard. D’aquesta etapa destaquen treballs com: Historia de la Unidad Europea (1994), Gironella, la izquierda europeísta (1999), El rapto de Europa (2002), Europa contra la guerra (2002), International Parliaments (2008), així com nombrosos articles en revistes especialitzades de caire internacional. Des de desembre de 2010 era President del Consell Català del Moviment Europeu i President honorari de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. 

Després de l’assassinat del seu amic Ernest Lluch l’any 2000, amb qui havia forjat una gran amistat i amb qui va entrar al Congrés dels Diputats l’any 1979, Lluís Maria de Puig va proposar la creació de la Fundació Ernest Lluch, que va presidir des de 2011. D’Ernest Lluch, va impulsar diferents publicacions amb la redacció dels pròlegs així com diversos textos biogràfics. 

Rubèn Doll Petit

Informacio extreta de: 

Foto: Fundació Ernest Lluch