Biografia

Pierre Vilar

Frontinhan, Llenguadoc 1906 – Donapaleu, Navarra Baixa 2003

Historiador i professor universitari

Pierre Vilar s’inscriu dins una generació batejada com generació intel·lectual (Sartre, Aron, Brasillach, Simone Weil, etc.), que van viure la Gran Guerra quan eren nens. Això es traduí en una educació patriòtica exaltada, però també en una forta reacció contra la guerra. També van ser normaliens als anys vint i van viure l’experiència de la Segona Guerra Mundial.

El seu gran interès per comprendre el món actual va empènyer Vilar a estudiar geografia. Albert Demangeon li dirigí la tesina sobre la Barcelona industrial. S’hi va traslladar el 1927, on entrà en contacte amb Pau Vila, Gonçal de Reparaz i Pere Bosch Gimpera. La relació amb Catalunya va continuar i fou objecte de la tesi doctoral. El 1931 va viure la proclamació de la Segona República a Barcelona. Durant aquesta etapa va oferir ajuda als republicans, edità textos de Marx, participà en la fundació de La Pensée (1939).

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Vilar va ser oficial de l’exèrcit francès, fins que caigué presoner dels alemanys. Cinc anys de captivitat en camps per a oficials l’acabaren de convertir en historiador. Va escriure una petita Història d’Espanya (1947), àmpliament llegida a l’Espanya de la dictadura malgrat la censura. Durant la postguerra va retornar a Barcelona, però per raons polítiques va haver de marxar. Va prosseguir la seva carrera acadèmica a França, on fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études. El 1965 va ser nomenat catedràtic de la Sorbona.

La seva obra fonamental va ser la monumental Catalunya dins l’Espanya moderna (1962), que va ser essencial per comprendre la formació de Catalunya com a comunitat nacional a partir del desenvolupament econòmic del final del segle XVII i, sobretot, del segle XVIII. Va dirigir la Història de Catalunya i rebé diverses distincions i premis (doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona). Com a testament intel·lectual va deixar Pensar històricament: reflexions i records, obra que mostra de nou “l’historiador dins la història”.

Vilar sempre es definí com a marxista (materialisme històric) o millor dit “marxià”, sempre amb un pensament crític i sense afiliar-se al partit comunista i rebutjant les desviacions althusserianes, amb influències molt diverses. Entre les diverses expressions vilarianes essencials cal recordar les següents: fer una “història raonada” (expressió presa de l’economista Schumpeter, el qual es referia a Marx), una “història en construcció” (idea defensada en un article del 1973 a Annales) i “pensar històricament” (reflexionar sobre el present tenint en compte la història).

Biografia: Ricard Expósito Amagat