Santiago Masó Valentí


La família dels Masó, entre el dret i les arts

El número 31 del carrer de les Ballesteries és una de les cases més conegudes de la ciutat de Girona tant per la seva bellesa espectacular, admirable des del riu Onyar, com pels seus amos, la família Masó-Valentí, que des del 1877 habitaren en aquesta casa.

El besavi de l’advocat Santiago Masó i del seu germà Rafael, el reconegut arquitecte, fill de Sitges i establert a Barcelona, era Rafael Masó Pascual. Es dedicava al comerç marítim i es va casar amb Teresa Ruiz de Espejo y Castellanos, una dona cubana. A la capital de Cuba, Santiago de Cuba, va néixer el seu fill, Gaudencio, que també es va dedicar al comerç marítim.

Gaudencio Masó es va casar el 1850 amb Paula Pagès Monserdà, filla de l’advocat Narcís Pagès, i visqueren a Barcelona fins al 1857, moment en què es traslladaren a Sarrià de Ter amb els seus tres fills, Rafael, Arturo i Rosalia, i on més endavant naixerien Alfons i Francesc i Carme, els bessons que provocarien la mort de part de Paula Pagès. El segon matrimoni, però, de Gaudencio amb Rosa Sagristà Amat no portà fills. A partir de 1871 es tenen notícies que la família passaria a viure al número 2 del carrer de l’Escola Pia per viure de renda, deixant enrere el comerç marítim per fundar el 1881 el periòdic El Constitucional, Órgano del Partido Liberal Dinástico de la Provincia de Gerona, que va funcionar fins al 1889, moment en què Gaudencio va ser nomenat oficial de la Sala Segona de l’Audiència de Girona. Va morir el 1893. Va combinar aquesta tasca d’oficial de l’Audiència amb la seva passió per les arts plàstiques, la seva vocació cultural i d’home d’intervencions públiques.

Rafael Masó i Pagès, pare de Santiago i Rafael i fill gran de Gaudencio, va néixer a Barcelona el 1851. Va estudiar el batxillerat a Girona i va anar a Bolonya per estudiar Dret, però sense èxit, ja que no va tornar-ne llicenciat. Pel que sembla s’interessà molt més pels estudis de pintura, una dèria que va mantenir al llarg de la seva vida. Quan va tornar de Bolonya, sense els estudis acabats, va exercir de procurador i d’administrador. El 1877 es va casar amb Paula Valentí i Fuster i el matrimoni es va instal·lar a Girona en una casa del carrer de les Ballesteries, propietat dels Valentí.

El 1899 va fundar el Diario de Gerona de avisos y noticias, que s’imprimia als baixos de la casa familiar i era un intent de recuperar el diari fundat pel seu pare, i que va dirigir fins que es va morir el 1915. La dinàmica d’aquesta publicació el va convertir al llarg dels anys en un diari molt rellevant i compromès amb l’ambient ideològic conservador i catòlic fins al 1936. Tot i la tasca del diari, Rafael Masó i Pagès no va abandonar mai la seva professió judicial, com a procurador dels tribunals i, a més, va ser degà del Col·legi de Procuradors. També va ser regidor de l’Ajuntament de Girona i diputat de la Corporació Provincial.

El matrimoni format per Rafael i Paula va tenir vuit fills: Santiago (1878-1960), Rafael (1800-1953), Joan (1883-1973), Francesc (1885-1902), Angelina (1886-1960), Narcís (1890-1953), Maria (1892) i Paula (1894-1973), tots ells educats de manera tradicional, d’acord amb els principis de l’època, conservadorisme i cristianisme.

El fill gran, Santiago, juntament amb Rafael, compartiren de joves les activitats literàries i la política catalanista. Santiago, però, de ben jove ja es distingia per una vocació d’intervenció pública, i va ser una figura destacada de la Lliga Catalanista. Es va llicenciar en Dret el 1900 i es va doctorar a Madrid el 1903. S’especialitzà en Dret Civil Català. Va ser degà del Col·legi d’Advocats de Girona el 1936 i de nou el 1943, també va ser regidor de l’Ajuntament de Girona, diputat a Corts pel districte de Vilademuls i delegat del Govern de la Generalitat. A partir de la mort del seu pare, Rafael Masó Pagès, va passar a dirigir el Diario de Gerona. Va ser també conseller de la Caixa de Pensions.

Rafael, el segon dels germans, va néixer l’agost de 1880. Com el seu germà Santiago, també tenia delit per les arts de l’escriptura, la poesia i la política, encara que desenvolupà un alt interès pel dibuix. Tot i la seva producció poètica i la relació amistosa mantinguda amb importants membres dels cercles literaris barcelonins, Rafael Masó es matriculà a l’Escola d’Arquitectura el 1900 i el 1906 n’obtingué el títol d’arquitecte. La seva producció i el seu inici com a arquitecte els trobem marcats per la devoció a Antoni Gaudí, però intentant trencar amb el Modernisme, un intent de renovació i plantejament clarament noucentista davant les innovacions que provenien del centre d’Europa. Al llarg de la seva vida destacaren obres com la Farinera Teixidor, la reforma de la pròpia casa dels Masó, la reforma de la Casa Batlle, la casa Cases de Sant Feliu de Guíxols o l’Hostal de la Gavina de s’Agaró. Rafael Masó ha passat a ser un dels exponents més alts de l’arquitectura noucentista gironina i catalana.

Joan, el tercer, no va ser un personatge tan conegut com els seus predecessors, encara que també va participar en les seves activitats. Es va llicenciar en Farmàcia i va exercir durant uns anys aquesta professió fins que va passar a fer-se càrrec del diari i de la impremta familiar que hi havia als baixos de la casa dels Masó, al carrer de les Ballesteries. La seva afició per la fotografia i l’excursionisme ha deixat un important llegat d’imatges pròpies de l’època.

El quart fill, Narcís, era deu anys més jove que Rafael i com aquest compartia el delit per les arts plàstiques. Es va dedicar a la pedagogia i s’establí a Terrassa. Anys més tard fundaria una escola a s’Agaró. Després de la Guerra es va dedicar a la decoració d’interiors amb un estil que continuava l’iniciat pel seu germà.

Text: Isabel Juan Casademont

Fons associats: