Biografia
Lluís Santaló
Girona, 1911 – Buenos Aires, Argentina, 2001
Matemàtic
Doctorat en ciències exactes per la Universitat Complutense de Madrid. Després de treballar a Hamburg, Alemanya, amb el professor Wilhelm Blaschke, el qual el va introduir en la geometria integral, retorna a Espanya al 1936 i és mobilitzat al front. A la fi de la guerra s’exilia a França, on és fet presoner i internat a un camp de concentració. A la seva sortida, el matemàtic Julio Rey el convida a visitar Argentina, on viu des de 1939. Obté una plaça de professor universitari a Rosario, província de Santa Fe, on es crea l’Institut de Matemàtiques de la Universitat del Litoral, dirigit per Beppo Levi, amb Santaló com a sotsdirector. Creen i impulsen la revista científica Mathematicae Notae.
Els anys 1948 i 1949 els passa a Princeton, amb una beca de la fundació Guggenheim. De retorn a Argentina, s’incorpora a la universitat de La Plata. El 1957 és nomenat professor titular del Departament de Matemàtica de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals de la Universitat de Buenos Aires. Rep diversos reconeixements públics a la seva trajectòria: Primer Premi Nacional de Cultura, (1954), premi de la Societat Científica Argentina (1959) i ingressa a l’Acadèmia Nacional de Ciències Exactes i Naturals (1960). També a Espanya es reconeixen els seus mèrits: Acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid, (1955), acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1970), Doctor Honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (1977), premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica (1983), medalla Narcís Monturiol a la Ciència i a la Tecnologia de la Generalitat de Catalunya (1984), Doctor Honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1986), Doctor Honoris causa per la Universitat de Sevilla (1990), condecorat amb la medalla de la Universitat de València (1993) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994). La Universitat de Girona crea el 27 de juliol de 2000 la Càtedra Santaló.
En les seves classes s’apel·la més a la intuïció geomètrica que al formalisme, en contrast als corrents dominants en aquella època. Moltes de les seves idees sobre pedagogia es recullen en el llibre L’educació matemàtica avui, Ed. Teide, 1975.