Josep Mir Fàbrech
Fons
Arxiu personal integrat dins el Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya. Està format per la documentació personal, acadèmica i professional generada pel mestre exiliat Josep Mir Fàbrech al llarg de la seva vida. Destaca la documentació del període corresponent al seu internament als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs entre els anys 1939 i 1944.
- Consulta: Biblioteca Barri Vell. Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya
- Procedència: Donatiu Salomó Marquès
- Data d’ingrés: 2012-2013
- Citeu com: Fons Josep Mir Fàbrech (Universitat de Girona)
- Adreça web: https://fonsespecials.udg.edu/Mir
Biografia
Josep Mir Fàbrech
Sant Feliu de Guíxols, 1912 – Narbona, França, 2003
Mestre
Fill d’un artesà taper, va fer el magisteri a l’Escola Normal de Girona entre els anys 1927 i 1931. Un cop amb el títol de mestre, decideix matricular-se a l’Escola Normal de la Generalitat per perfeccionar-se en l’ensenyament. Compagina els estudis amb la seva participació com a mestre en les colònies escolars de l’Ajuntament de Girona, a Cadaqués, i de l’Ajuntament de Barcelona, a Tossa de Mar i a Santa F del Montseny, entre 1931 i 1935. Va ser destinat com propietari provisional al Grup Escolar Renaixença a l’inici del curs 1935-36, però a mig curs va ser traslladat a Gelida.
A l’inici de la guerra civil es va inscriure al PSUC i va treballar amb la delegació del CENU a Barcelona en la feina d’adaptació coma centres wscolars de locals requisats. A finals de 1936 s’allista com a voluntari al front de combat. Segueix la retirada de l’exèrcit republicà cap a França i travessa la frontera francesa per La Vajol el 13 de febrer de 1939, amb les darreres tropes republicanes.
La Comisión Depuradora del Magisterio de la província de Barcelona li obrí un expedient de depuració i, per ordre del Ministerio de Educación Nacional, fou separat del servei i donat de baixa de l’escalafó de l’ensenyament públic el 19 de març de 1941.
A França va seguir el destí atzarós de molts exiliats republicans: va passar pels camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i, entre els anys 1940 i 1944, va treballar amb les companyies de treballadors estrangers, que organitzava el govern de Vichy, en tasques agrícoles i de la construcció. En aquest període aconseguí dues vegades evitar ser traslladat a Alemanya.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el maig de 1945 va començar a treballar com a professor assistent d’espanyol al Collège de Jeunes Filles de Narbona i posteriorment al Lycée Docteur Lacroix, on treballà fins a la seva jubilació l’any 1978. Va ser també president del Casal de Catalunya a Narbona.
Amb el restabliment de la democràcia a l’estat espanyol, va reclamar els seus drets com a mestre represaliat pel franquisme i el Ministerio de Educación li va reconèixer els anys de servei el 6 d’agost de 1979 amb els drets corresponents. Va continuar residint a Narbona, on hi tenia la seva família, fins a la seva mort.
Extreta de: Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions