Pilar Munárriz de Leal


Fons

Fons personal integrat dins el Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya. Està format per les memòries de Pilar Munárriz de Leal (1976), en versió original mecanoscrita i en transcripció, així com per vint fotografies de la Sra. Munárriz i del seu marit, Luis Leal Crespo, d’abans de la Guerra Civil i de l’exili, a França, a la República Dominicana i a Veneçuela.

  • Consulta: Biblioteca Barri Vell. Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya
  • Procedència: Nere Leal Munárriz
  • Data d’ingrés: 2016
  • Citeu com: Fons Pilar Munárriz de Leal (Universitat de Girona)
  • Adreça web: https://fonsespecials.udg.edu/Munarriz

Biografia

Pilar Munárriz de Leal (Sant Sebastià, 1906 – Caracas, 1992)

Luis Leal Castro (Madrid, 1902 – Caracas, 1976)

Mestres

Pilar Munárriz va néixer a Sant Sebastià el 16 de setembre de 1906. El seu pare, el Tinent Coronel Eufrasio Munárriz, era historiador i escriptor i una de les seves germanes, Maria de Munárriz, fou pionera del periodisme femení a Espanya. Pilar culmina els seus estudis de mestre i exerceix a Aceituna, poblet de Càceres. Posteriorment aprova les oposicions com inspectora de primer ensenyament i exerceix a Girona. Es trasllada després a Vitòria per estar més a prop de la seva família i és allà, en zona “Nacional”, on es troba en començar la guerra i és destituïda del seu càrrec per les seves “idees modernistes”.

Luis Leal Crespo va néixer a Madrid el 10 de juliol de 1902 en el si d’una família d’educadors,  essent el seu pare, professor en l’Escola Superior del Magisteri i la seva mare destacada mestre de piano. Quan Luis acaba els seus estudis de magisteri viatja a França i a Bèlgica, becat per a observar nous mètodes d’ensenyament i completar els seus estudis de francès. Quan esclata la guerra civil es troba a Oviedo (Astúries), on és Director de la Normal d’aquesta ciutat, i ha de romandre amagat, per causa de les seves idees republicanes, fins que aconsegueix escapar de la ciutat. Passa a França i allà aconsegueix trobar-se amb la seva xicota, Pilar Munárriz. La parella es casa i torna a Catalunya on Luis exerceix com a Director de la Normal de Girona fins que es refugia al sud de França quan  finalitza la Guerra Civil. Allà, la Creu Roja suïssa els encarrega la gestió d’una colònia de nens refugiats de la guerra.

A França i davant l’avenç nazi, decideixen viatjar, el gener de 1940, a la República Dominicana, on Luis treballa com a mestre i professor i on neixen dos dels seus fills.  Es desplacen més tard a Veneçuela, on tenen família i amics. En aquest país neix el seu tercer fill i Luís treballa com a professor de francès i història, tant a liceus públics com a col·legis privats, fins que el 1951 és nomenat director del col·legi Los Caobos. Dos anys després, funden el seu propi centre: el Colegio Leal, on Luis exerceix com a director i Pilar com a administradora. El Colegio  Leal va tenir fama de ser dels millors col·legis privats de Caracas.  

Luis Leal va morir el 14 d’abril de 1976 a Caracas. Pilar Munárriz va morir el 1992, però abans va poder tornar a Espanya, on es va poder reincorporar al seu lloc com a inspectora per ser immediatament jubilada. 

Traducció i adaptació del text: Leal Munárriz, Nere Marisa.  Las biografias de Luis Leal Crespo y Pilar Munárriz