Fons Especials

Bibliografia

Llibres

Alcolea i Gil, S., Garriga i Riera, J., i Coll i Mirabent, I. (1980). Pintures de la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona
Bassegoda Hugas, B., Garriga i Riera, J., i París Fortuny, J. (Eds.). (2007). L’Època del Barroc i els Bonifàs: actes de les Jornades d’història de l’art a Catalunya, Valls, 1, 2 i 3 de juny de 2006. Universitat de Girona
Bosch Ballbona, J., i Garriga i Riera, J. (1997). El Retaule major de la Prioral de Sant Pere de Reus. Centre de Lectura de Reus.
Carbonell i Buades, M., i Garriga i Riera, J. (2004). El Palau de la Generalitat a l’època del Renaixement. Generalitat de Catalunya.
Garriga i Riera, J. (1983). Història de l’Art Català: Vol. 2. L’època del Renaixement: segle XVI. Edicions 62.
Garriga i Riera, J. (Ed.). (1983). Renacimiento en Europa. G. Gili.
Garriga i Riera, J., i Bosch Ballbona, J. (Eds.). (1998). De Flandes a Itàlia: el canvi de model en la pintura catalana del segle XVI : el Bisbat de Girona : exposició, novembre de 1998 – abril de 1999. Museu d’Art de Girona.
Garriga i Riera, J., i Martín González, J. (Eds.). (1996). Catàleg d’escultura i pintura dels segles XVI, XVII i XVIII: època del Renaixement i el Barroc. Ajuntament de Barcelona.

Capítols de llibre

Garriga i Riera, J. (1998). De noms dits a noms escrits: una hipòtesi sobre l’antropònim del pintor “Aine Bru”. En X. Aviñoa (Ed.), Miscel·lània Oriol Martorell (p. 267-280). Universitat de Barcelona.
Garriga i Riera, J. (2004). “Diestros en el contra açer de la bista…”: la perspectiva lineal y los talleres de pintores hispanos en el siglo XVI. En M. J. Redondo (Ed.), El modelo italiano en las artes plásticas de la Península Ibérica durante el Renacimiento (p. 131-152). Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial.
Garriga i Riera, J. (2012). En los márgenes de la perspectiva artificialis renacentista.Notas sobre el contexto de la irrupción italiana y el despliegue europeo e hispano. En I. López (Ed.) Perspectiva entre el arte y la ciencia (p. 19-60). Quaderna.
Garriga i Riera, J. (2002). Escultores y retablos renacentistas en Cataluña (1500-1640). En M. C. Lacarra (Ed.), Retablos esculpidos en Aragón: del Gótico al Barroco (p. 259-302). Institución Fernando el Católico.
Garriga i Riera, J. (2004). Geometría espacial en la pintura de Pedro Berruguete en Castilla. En Actas del Simposium Internacional Pedro Berruguete y su Entorno: Palencia, 24-26 abril de 2003 (p. 189-216). Diputación de Palencia.
Garriga i Riera, J. (2001). Joan de Borgonya, pintor del XX.º-capítulo de la orden del Toisón de Oro. En E. Belenger (Ed.), De la unión de coronas al Imperio de Carlos V (p. 121-180). Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos
Garriga i Riera, J. (1996). L’arquitectura rural. En Girona a l’abast : IV, V, VI (p. 53-67). Bell-lloc del Pla.
Garriga i Riera, J. (2004). L’edifici de Santa Maria d’Arenys. En J. Bosch Ballbona, L’Esplendor de Santa Maria d’Arenys de Mar (p. 13-43). Pòrtic.
Garriga i Riera, J. (2013). Las construcciones “con punto” en talleres hispanos del siglo XVI. En La pràctica de la perspectiva: actas del Simposio internacional: Granada 2008: perspectiva en los talleres artísticos europeos (p. 267-306). Universidad de Granada.
Garriga i Riera, J. (1991). La Seu Vella de Lleida en el llindar de l’època moderna: l’obra artística del segle XVI. En Congrès de la Seu Vella de Lleida (p. 281-293). Pagès.
Garriga i Riera, J. (1995). Un “escultor sin obra” del siglo XVI: mestre Joan de Tours, imaginaire, ciutadà de Barcelona. En Homenaje al profesor Martín González (p. 343-356). Universidad de Valladolid.
Carbonell, M., Fuguet, J., Miquel, M., Serra, A. I., Mirambel, M., Beseran, P., … i Garriga, J. (2008). Modern. En J. Fuguet i C. Plaza (Ed.) Història de la Conca de Barberà: història de l’art (p. 266-391). Cossetània.

Articles de revista

Bosch i Ballbona, Joan; i Garriga i Riera, J. (1990). Els avatars i els artistes del retaule de Sant Pere de Reus: una revisió documental. D’art (16), 173-182.
Garriga i Riera, J. (2016). Architecture and the arts in Catalonia during the Renaissance. Catalan Historical Review, (9), 45-70
Garriga i Riera, J. (2001). Benet Sanxes Galindo, pintor i poeta del segle XVI a Catalunya. Estudi General, (21), 69
Garriga i Riera, J. (1999). De pas per Roma. Revista de Girona, (196), 77-81.
Garriga i Riera, J. (2005). El MNAC inaugurat. L’Avenç: revista d’història i cultura, (302), 44-49
Garriga i Riera, J. (2002). El retaule major de Nostra Senyora del Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor». Locus Amoenus, (6), 187-227.
Garriga i Riera, J. (2003). Frederic-Pau Verrié, Premi 2002 de l’Institut de Patrimoni Cultural de la UdG. Revista de Girona, (221), 56-59.
Garriga i Riera, J. (1993). “Geometria Fabrorum” procediments de representació tridimensional als tallers de pintura catalans dels segles XV i XVI. Pedralbes: revista d’història moderna, (13), 407-428.
Garriga i Riera, J. (1990). Imatges amb “punt”: el primer ressò de la perspectiva lineal en la pintura catalana vers 1490-1500. D’art (16), 59-79.
Garriga i Riera, J. (2003). La catedral de Girona: una interpretació. L’Avenç: revista d’història i cultura, (283), 22-24.
Garriga i Riera, J. (1998). L’antic retaule major de sant Esteve de Granollers, dels Vergós. Lauro: revista del Museu de Granollers, (15), 15.
Garriga i Riera, J. (2016). L’Arquitectura i les arts a Catalunya a l’època del Renaixement». Catalan Historical Review, (9), 147-167.
Garriga i Riera, J. (1994). La geometria espacial de Pere Mates. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 33, 527-562.
Garriga i Riera, J. (1994). La intersegazione de L.B. Alberti (I). D’art, (20), 11-57.
Garriga i Riera, J. (2004). La peripècia de la Casa Gralla i un quadern d’Elies Rogent de 1856. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, 18, 211-231
Garriga i Riera, J. (2005). Marques de Biblioteca. Revista de Girona, (228), 114.
Garriga i Riera, J. (2017). Pau Verrié, company, mestre i amic. Matèria: revista d’art, (12), 13-17
Garriga i Riera, J. (1981). Per a una història de la perspectiva: “de naturali et artificiali perspectiva” de Luigi Vagnetti. D’art, (6), 256-262.
Garriga i Riera, J. (1994). Presentació: perspectives de la perspectiva. D’art, (20), 9-10.
Garriga i Riera, J. (1989). Relleus renaixentistes amb bustos de Cèsars i de Virtuts de la “col·lecció” de Miquel Mai. D’art, (15), 135-66.
Garriga i Riera, J. (2018). Semblances dels nous membres de la Secció Històrico-Arqueològica: Rafael Cornudella Carré. Catalan Historical Review, (11), 180-181.
Garriga i Riera, J.(1993). Sobre el pintor Perot Gascó (segle XVI). Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1, 117-144.
Garriga i Riera, J. (2006). Una reflexió sobre el “litigi” del Museu de Lleida diocesà i comarcal. L’Avenç: revista d’història i cultura, (316), 6-9.

Tesis i treball de recerca

Garriga i Riera, J. (1975). La Qüestió de la perspectiva i la concepció de l’espai als inicis del quattrocento. (Tesi de llicenciatura no publicada). Universitat de Barcelona, Catalunya.
Garriga i Riera, J. (2010). Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI : criteris d’anàlisi perspectiva i aplicació al cas de Catalunya. (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Catalunya).

Tesis i treballs de recerca dirigits

Bellsolell Martínez, J. (2009). Producció artística i consum domèstic: el mobiliari i l’abillament de la casa de Miquel Mai (c. 1475-1546). (Treball de recerca de doctorat, Universitat de Girona, Catalunya).
Bellsolell Martínez, J. (2011). Miquel Mai (ca. 1480-1546) : Art i cultura a la cort de Carles V. (Tesi doctoral, Universitat de Girona, Catalunya).
Bosch Ballbona, J. (1994). Els Agustí Pujol i l’escultura a la Catalunya del seu temps. (Tesi doctoral no publicada). Universitat de Barcelona, Catalunya.
Galdeano Carretero, R. (2002). La Serie iconográfica de los monarcas de Catalunya-Aragón de Filippo Ariosto para el Palau de la Generalitat: 1587-1588. (Treball de recerca de doctorat no publicat). Universitat de Girona, Catalunya.
Galdeano Carretero, R. (2013). La Història moral de Cathalunya de Pere Gil (1550-1622) i la historiografia catalana de l’època moderna. (Tesi doctoral no publicada). Universitat de Girona, Catalunya.
Martí Feliu, E. (2006). L’Arquitectura vigatana al segle XVIII  : el mestre de cases Josep Morató Sellés (1712-1768) : biografia i catàleg d’obra (Treball de recerca de doctorat no publicat). Universitat de Girona, Catalunya.
Mirambell i Abancó, M. (1997). Els tallers dels Gascó i la pintura de la primera meitat del segle XVI a Vic. (Tesi doctoral, Universitat de Vic, Catalunya.
Moliner, X. (2010). El Fotomuntatge arquitectònic  : el cas de Mies Van der Rohe. (Tesi doctoral, Universitat de Girona, Catalunya).
Prat Grau, N. (2016). La tècnica d’execució pictòrica en la pintura sobre taula de Catalunya als segles XV i XVI. (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona).
Vico Martori, A. (2015). Els Bronzetti del Quattrocento italià. (Treball de fi de Grau, Universitat de Girona, Catalunya).
Yeguas i Gassó, J. (1997). L’Activitat de l’escultor Damià Forment i les ramificacions del seu taller a la Catalunya de la primera meitat de segle XVI. (Tesi de llicenciatura no publicada). Universitat de Lleida, Catalunya.
Yeguas i Gassó, J. (2000). L’Escultura a Catalunya entre 1490 i 1575: de la tradició medieval a la difusió i consolidació de les formes “a la romana”. (Tesi doctoral no publicada). Universitat de Barcelona, Catalunya.

Fulletons

Garriga i Riera, J. (2002). Frederic-Pau Verrié i Faget: Premi de l’Institut del Patrimoni Cultural. Universitat de Girona.
Garriga i Riera, J. (1992). Rutas del románico. Generalitat de Catalunya. Departament de Comerç, Consum i Turisme.
Garriga i Riera, J. (1995). Rutes del renaixement i el barroc. Generalitat de Catalunya. Departament de Comerç, Consum i Turisme .
Garriga i Riera, J., Bonaventura, B., Bosch Ballbona, J., i Gurri, F. (1992). Rutas del Renacimiento y el Barroco. Generalitat de Catalunya. Departament de Comerç, Consum i Turisme.
Garriga i Riera, J., i Xarrie, J. M. (1995). El Mestre de Balaguer (segle XVI). Museu Comarcal de la Noguera.