Biografia
Josep M. Nadal i Farreras
Girona, 1949-
Lingüista, historiador de la llengua i catedràtic de la Universitat de Girona
Doctor en Filologia Hispànica per al Universitat Autònoma de Barcelona (1975), treballà en aquesta universitat, des d’on impulsà la creació de la Universitat de Girona (1991). Fou rector d’aquesta universitat des dels seus inicis i fins l’any 2002. Es membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, director de l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM) i coodirigeix, amb Francesc Feliu, el grup d’investigació en Història de la Llengua i de la Llengua Normativa de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG. També és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Els seus inicis com a investigador s’ancoren en una lingüística generativa incipient. N’és el fruit la seva tesi doctoral Aspectes de la subordinació en català actual: per una sintaxi abstracta, que dirigí José Manuel Blecua. Més tard, al costat de Modest Prats s’interessà per la Història de la Llengua Catalana des d’un nou enfocament: l’estudi dels aspectes lingüístics en relació amb els de caràcter social i amb el context històric. Els dos estudiosos es proposaren d’escriure una història de la llengua catalana des d’aquesta perspectiva, de la qual se n’han publicat els dos primers volums.
Josep M. Nadal ha contribuït decisivament a la singularització de la Història de la Llengua com a disciplina lingüística. Ha establert les bases de l’escola científica que planteja l’estudi històric de les llengües com l’estudi del procés d’elaboració i de legitimació de les llengües, partint de la idea que les llengües són essencialment uns construcció cultural.
Des del seu grup de recerca, s’ha volgut enfocar la recerca en la història de les llengües des d’una perspectiva interdisciplinària, incorporant aportacions provinents del camp de la literatura, de la història social o d’altres disciplines aparentment més allunyades, com ara la sociologia, la psicologia o la filosofia del llenguatge.
L’equip que encapçala ha tingut sempre interès a contextualitzar la història de la llengua catalana amb els processos històrics experimentats per les altres llengües europees, sobretot en l’entorn romànic, i s’ha preocupat especialment pels aspectes teòrics i metodològics de la pròpia disciplina, que l’han portat a debatre qüestions relacionades amb el concepte mateix de llengua, i amb el paper que han jugat, en la història de les llengües, la filologia i la ciència lingüística.
Actualment és responsable, junt amb Francesc Feliu, dels projectes Llengua, identitat i cohesió social: el paradigma dels territoris de frontera lingüística (LICS) i director de Cultura, memòria, llengua: la construcció de la identitat en els territoris fronterers de la llengua catalana.
Informació extreta de la Viquipèdia | Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona
Fotografia: Universitat de Girona