Biografia

Prudenci Bertrana

Tordera, 1867 – Barcelona, 1941

Escriptor

Fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, ex-vots, rètols, etc. Dirigí el periòdic republicà Ciudadanía, fins que fou empresonat i processat per un article que hi publicà. Es traslladà a Barcelona (1911), on dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia.

Després del seu primer escrit, L’Oreneta (1903), vingueren les novel·les Josafat (1906), Nàufrags (1907) i Tieta Claudina (apareguda el 1910 en traducció castellana), els reculls de contes Crisàlides (1907) i Proses bàrbares (1911). Tractà, a més, la literatura satírica amb la novel·la psicològica. Conreà, també, el teatre i col·laborà a El Poble Català, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, on féu de crític teatral i on publicà els Impromptus.

Es a la trilogia Entre la terra i els núvols (1931-1948) on marca tota l’experiència autobiogràfica.

GEC (en línia). Gran Enciclopèdia Catalana consulta. 23 gen. 2012. http://www.enciclopedia.cat/

Fotografia: Universitat de Girona. Fons Bertrana

Aurora Bertrana

Girona, 1892 — Berga, 1974

Escriptora

Escriptora catalana que destaca per la literatura de viatges i la memorialística. La seva vocació literària es despertà de ben petita, però l’oposició paterna va fer que estudiés música i que, de bon començament, es guanyés la vida a Suïssa com a violoncel·lista. Va ser filla del també escriptor Prudenci Bertrana amb qui va escriure la novel·la L’illa perduda, publicada l’any 1935. Abans, però, ja havia publicat les seves experiències viscudes durant els anys a Suïssa i a la Polinèsia, en forma d’articles a diaris i revistes, i també ens els reculls de narracions Paradisos oceànics (1930), Peikea, princesa caníbal (1934). Va obtenir un gran èxit amb aquestes obres obertament modernes no només pel gènere, sinó també per la temàtica i per la manera com s’hi tracten aspectes de la vida sexual d’una cultura tan allunyada de la catalana. Va continuar en aquesta línia amb El Marroc sensual i fanàtic (1936). Va exiliar-se a Suïssa l’any 1938 i hi va malviure amb feines diverses. Va tornar a Catalunya l’any 1948. Va publicar Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958), dues novel·les sobre la guerra a Europa, singulars dins de la literatura catalana. La novel·la Vent de grop (1967), va ser adaptada al cinema per Rovira Beleta i protagonitzada per Joan Manuel Serrat. La seva darrera gran obra són els dos volums de les seves Memòries, publicats l’any 1973 i- pòstumament- el 1975. El primer volum va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or.  

Biografia: Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent

Fotografia: Universitat de Girona. Fons Bertrana