Cassià Costal

Cassià Costal i Marinel·lo

Mollet de Peralada, 1876 – Barcelona, 1937

Mestre, polític i impulsor de la renovació pedagògica

Fill, fillol i germà de mestres (Josep Costal Auter, Àngel Costal Marinel·lo i Antoni Balmanya Ros), decisius en la seva formació.  
Passà la seva infància i joventut (1876-1895) entre Mollet, Figueres, treballant en una impremta, i Barcelona, fent de linotipista. Més tard, per no allistar-se per la guerra colonial de Cuba, s’exilià a Suïssa l’any 1895 i fixà la seva residència a Zúric durant deu anys. Allà treballà d’ajudant de vendes en un negoci de vins i més tard en va regentant un. i, al mateix temps, conegué les importants contribucions pedagògiques de Rousseau, Pestalozzi i Fröbel. També s’interessà pels plantejaments pedagògics de l’idealisme alemany i aprofità per millorar el coneixement del francès, l’italià i l’alemany. 
 
Retornà el 1905 per estudiar magisteri a Madrid on obtingué el títol de Mestre Elemental i de Mestre Superior, amb la majoria de qualificacions de matrícules d’honor. En finalitzar, a 33 anys, va ingressar a l’acabada de crear Escuela Superior de Magisterio. Fou el número u de la primera promoció (1909-1912) i escollí ocupar la càtedra de pedagogia de l’Institut de Girona, des d’on va impulsar l’Agrupación Normalista de Gerona, associació que s’encarregava d’organitzar conferències. 

Mentre treballava per assolir l’autonomia de la formació dels mestres, conjuntament amb entitats professionals i cíviques i fou impulsor de la renovació de mètodes d’ensenyament per al professorat, i director, fins el 1918, de la revista professional “El Magisterio Gerundense, Órgano de los maestros públicos de la provincia” a on va escriure molts articles sense signar. Creador i director de l’Escola Normal de Mestres de Girona (1914). Fou rellevat d’aquesta funció per la Dictadura de Primo de Rivera el mes de març de 1924. 

A més, també va ser un gran impulsor de l’esperanto, en el IX Congrés de la KEF (Kataluna Esperantista Federacio), celebrat a Girona (1921), va actuar com a vicepresident. 
Cal destacar, també, la seva participació en diferents colònies d’estiu, a Astúries (del Museo Pedagògico de Cossío). Així com la direcció de les colònies escolars organitzades per El Autonomista (1928), instal·lades a Sant Feliu de Guíxols.  ostalpec
A part de la tasca docent, Costal participà en entitats i accions culturals a la ciutat de Girona i fou un dels impulsors de l’Ateneu de Girona, juntament amb Carles Rahola, Josep Junquera i Joaquim Pla. Vinculat a la Unió Socialista de Catalunya, en proclamar-se la II República, Costal fou designat president provisional de la Diputació de Girona. També fou restablert com a director de l’Escola Normal gironina, càrrec que deixà en ser requerit com a director de l’Escola Normal de Mestres i Mestresses de la Generalitat, a Barcelona, el 1931. En va ser director un any i el va substituir Miquel Santaló. 
 
També va escriure articles de caràcter pedagògic. Cal destacar el paper del seu fill Josep Costal Bruguera (1920-1924), mort a quatre anys, amb qui havia establert uns lligams molt estrets i a qui ensenyava personalment. Va escriure un diari on anotava les novetats del seu aprenentatge que va utilitzar per pronunciar una conferència, posteriorment publicada, amb el títol “Quelcom sobre el llenguatge i la intel·ligència del nen petit” (1931). 
 
Morí a Barcelona durant la Guerra Civil el 19 de gener de 1937 

Ideari

Deixeble de la Institución Libre de la Enseñanza (1857-1935), institució que incideix en el moviment de renovació pedagògica del primer terç del s.XX i del qual Costal acaba essent pont entre aquest cercle madrileny i l’entorn pedagògic català. Cassià Costal dedicat a la formació de mestres entre el 1912 i el 1937, fou interpret i sistematitzador del moviment de l’Escola Nova. 

De la seva formació a la ILE en depèn el seu pensament alemany i la seva decantació cap a l’anglofília (pel que fa a la importància de l’aire lliure, la natura, les excursions i l’esport en l’educació). De tradició filosòfica occidental, d’arrel cristiana, s’inscriu en un corrent pedagògic basat en un espiritualisme idealista d’arrel platònica, que sense renunciar a la tradició catalana (Llull, Sibiuda, Vives, Llorens i Barba…) beu de les fonts del krausisme. Comparteix la mateixa sensibilitat i orientació pedagògica que Serra-Hunter i Joaquim Xirau, pensament que Xirau trasllada creant el Seminari de Pedagogia de la UB (1930) que, junt amb altres institucions, aglutina un programa ambiciós de reforma educativa de la Generalitat republicana. 

Costal propugna que la pedagogia s’hauria de consolidar com a ciència amb el suport de tres disciplines: Filosofia, Psicologia i Biologia. Idea vinculada a la seva visió antropològica on el cos, l’ànima i l’esperit són aspectes importants en l’educació de l’infant, i també als principis de la pedagogia de les ciències de l’esport oberts a la filosofia dels valors (Max Scheler, Nicolai Hartmann…). També destaca la importància del procés estètic en el conjunt de la formació humana influït pels trets de la pedagogia de Cossío com: els de promoure l’art del saber veure, afavorint la intuïció com a font de coneixement; la seva cosmovisió estètica del paisatge i la ciutat de Girona (com Cossío amb Toledo); el foment de la imaginació, la fantasia i la creativitat dels infants. I també l’interès per la Geografia, en relació amb la cosmovisió cossiana, i el gust pel contacte amb la natura i la seva passió per les excursions. 

La religió
Defensa la religiositat no confessional i d’actitud tolerant, allunyada de qualsevol dogma i defugint del catequisme i de l’adoctrinament. Relacionat amb un sentit moral basat en la fraternitat, en l’amor al proïsme i l’ideal d’humanitat allunyat de les guerres. Concep el món de manera global i harmònica on l’ideal o consciència nacional i l’ideal universal d’humanitat han d’estar en equilibri. Persegueix una conciliació entre la modernitat i la rehabilitació ideal dels valors. 

Formació a l’abast de tothom
Costal també opta per la psicologia de l’estructura (Gestalt) i per promoure els valors d’una comunitat espiritual per evitar els estralls de la societat anònima i deshumanitzada remarcant la importància de la pedagogia social. Així com diu Conrad Vilanou Torrano, en el pròleg de llibre de David Pujol: ” s’entreveu que Costal és un pedagog de la sensibilitat, que destaca la importància del procés estètic en el conjunt de la formació humana, per bé que, sense caure en l’extrem de ser un esteta, com Cossío, sí que està convençut que cal desenvolupar la sensibilitat dels infants a través de mètodes intuïtius i actius. Des d’aquest prisma, s’entén que Costal reclami l’educació en el camp de l’art com a pas previ per a la formació professional, de manera que aquesta sensibilitat no és exclusiva d’una determinada classe social, especialment de la burgesia, sinó que ha de romandre a l’abast de tothom, fins i tot d’aquells que s’han de dedicar a treballs manuals i industrials, és a dir, a l’exercici professional, no només intel·lectual” D’aquí també sorgeix el seu interès per projectes formatius a l’abast de tothom, una formació de caràcter popular i la reivindicació d’un centre de cultura popular per la ciutat de Girona. Així també quan afirma que “És precís generar vocacions! per resoldre problemes socials. 

Referents intel·lectuals

Jaume Serra Hunter (Manresa, 1878 – Cuernavaca, Mèxic, 1943)

Joaquim Xirau Palau (Figueres, 1895 – Mèxic, 1946)​

Francisco Giner de los Ríos  (Ronda, 1839 – Madrid, 1915)

Manuel Bartolomé Cossío (Haro, 1857 – Collado Mediano, 1935)

Deixebles destacats

• Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897- Middletown, Connecticut (Estats Units), 1983, alumne seu a l’Escola Normal de Girona. També alumne de Cossío a Madrid i professor de l’Escola Normal de la Generalitat cridat per Costal. 
• Pere Rosselló i Blanch (Calonge,1897- Ginebra, 1970) alumne seu a l’Escola Normal de Girona.  Impulsor de la pedagogia comparada i director del Bureau International d’Éducation (BIE- OIE) 
• Abelard Fàbrega Esteve (Cabanes, 1894 – Mèxic, 1991), el seu nebot i alumne a l’Escola Normal de Girona.  Fou secretari del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona dirigit per Joaquim Xirau. 

Fonts:

Pujol i Fabrelles, David. (2021). Cassià Costal: Una vida dedicada a la pedagogia. Editorial Gavarres.

Besalú, Xavier. (2022). Cassià Costal i la pedagogia com a salvació. Temps d’Educació, 2022.62. https://doi.org/10.1344/TE2022.62.17

Puigbert, Joan. (1984). La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914-1936: Ensenyament públic i ideologies a les comarques gironines [Ph.D. Thesis, Universitat de Barcelona]. En TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). https://www.tdx.cat/handle/10803/294857