Lluís Maria Mestras
Biografia
Lluís Maria Mestras i Martí
Cassà de la Selva, 1902 – Girona, 1988
Mestre i pedagog
Va ser, durant trenta anys, inspector a la Delegació d’Ensenyament de Girona (1942-1972), però fou també, sobretot, un gran estudiós de la història de la pedagogia gironina i catalana.
Va estudiar a la Normal gironina i a l’Escola d’Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, i el 1931 va guanyar les oposicions d’inspector d’Ensenyament, amb el número 1. Després de treballar a Palma de Mallorca i a Castelló de la Plana, el 1942 va ser destinat a Girona, d’on ja no es va moure.
Va ser un dels pioners en la reclamació del transport escolar i quan l’any 1962 es va implantar aquest servei, va ser nomenat delegat provincial. Girona va ser capdavantera, al darrere d’Àlaba, en la posada en funcionament del transport escolar; l’any 1972 ja hi havia consolidats un centenar d’itineraris. A banda de la seva feina d’inspector, del 1942 al 1945 va fer de professor de Geografia a l’Escola de Mestres de Girona.
També va ser el delegat gironí de la Sociedad Española de Pedagogía i va formar part del comitè executiu del Congrés de Pedagogia que es va celebrar a Barcelona el 1954.
L’any 1962 el Govern francès el va seleccionar per assistir a París a un curs al Centre Internacional de la Infància.
Col·laborador de diverses revistes professionals, va criticar per escrit alguns aspectes de la Llei d’educació del 1970 (la llei Villar Palasí) i va publicar el llibre Pruebas objetivas i el treball Causas y remedios contra el analfabetismo, premiat per la Junta Central contra el Analfabetismo.
Quan es va jubilar, el 1972, li van concedir l’ingrés a l’Orden Civil de Alfonso X el Sabio, a més de posar el seu nom a l’Escola Llar d’Olot. A partir d’aquell moment es va dedicar a fer biografies de mestres gironins, treballs que van anar apareixent de manera regular a la premsa local i comarcal, majoritàriament a El Punt Diari i a Presència, entre el 1979 i el 1984. Posteriorment aquests treballs van ser recollits en forma de dos llibres, L’aportació gironina al desenvolupament de la pedagogia catalana, publicat el 1983, i Mestres d’aquell temps, edició pòstuma de 1999.
Lluís Maria Mestras i Martí va ser objecte de diversos homenatges per part d’ensenyants, alumnes, companys d’estudis i autoritats en reconeixement a la seva integritat professional i humana. Molts d’aquests recordaven la seva actuació benèvola durant el temps en què va ser inspector a Mallorca, i va haver de formar part, com a secretari, de la Comissió Depuradora del Magisteri creada pels sollevats contra la República. En molts casos va fer un vot particular i va proposar una pena inferior a la dels altres membres del tribunal, fins al punt que ell també va ser denunciat i acusat de desacatament.