Germans Bargés Barba
Biografia
Lluïsa, Antoni i Josep Bargés Barba
Girona – Córdoba, Mèxic
Mestres
Lluïsa, Antoni i Josep eren tres germans gironins mestres. Durant les primeres dècades del segle XX estudien a l’Escola Normal de Girona. Exerciran en diferents poblacions catalanes durant la monarquia i la Segona República, en pau i en guerra. Lluïsa exercirà a Sant Jaume de Llierca, Sant Antoni de Vilamajor i Barcelona. Antoni farà de mestre a Lloret de Mar, Vinyoles d’Orri, Esponellà i Cassà de la Selva. Josep treballarà primer a l’Hospitalet de Llobregat, en una escola privada sota els auspicis de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i després a les escoles públiques de Mieres, a la Garrotxa, i de Calafell.
Amb l’ocupació del país per l’exèrcit franquista marxaran a l’exili. Primer a França i posteriorment a Mèxic. Establerts a la ciutat de Córdoba (estat de Veracruz), treballaran des del 1940 al Colegio Cervantes, un dels col·legis creats amb l’ajuda econòmica del Govern espanyol a l’exili. Hi treballaran fins a la dècada dels vuitanta, quan es jubilen. Tots tres moriran a l’exili mexicà, la seva segona pàtria.
Al Colegio Cervantes continuaran aplicant les metodologies renovadores i actives que empraven bona part dels mestres republicans a Catalunya. Es distingiran per fer un ensenyament actiu, a partir de l’experiència i de l’observació. Un ensenyament en el qual l’infant era considerat com el centre de l’educació. Antoni, que era bon dibuixant, publicarà a Mèxic un mapa de Catalunya editat per la Confederació d’Entitats Catalanes d’Amèrica, el 1947, a la ciutat de Mèxic.
Mai no es deslligaran sentimentalment del seu país i mantindran una nodrida correspondència amb familiars, companys d’estudis i antics alumnes.
El fill de Josep Bargés i de Carme Mestras, mestra tarragonina que també va anar a l’exili, és el que ha fet donació d’una part de la biblioteca del seu pare i dels seus oncles.