Jordi Verrié

Jordi Verrié i Faget

Barcelona, 1923 – Santa Cristina d’Aro, 2001

Advocat, escriptor i bibliòfil

Autor de Continuïtat pedagògica catalana durant els segles XVIII i XIX (aplec ampliat d’articles que havia anat publicant a l’Avui). A la introducció d’aquest llibre trobem la millor explicació de la seva relació amb el món de l’educació:

“La pretensió d’aquesta recopilació és minsa com correspon a la meva preparació amateur. Instruït per a feines ben allunyades de la investigació pedagògica, l’he fregada només per atzar; com una protesta d’un home a qui s’han negat des de petit les escoles a les quals tenia dret natural, amb les excuses, ara d’una dictadura, després d’un règim autonòmic sense mitjans suficients i, més tard, d’una guerra i d’una ocupació.”

Autor també d’Una escola que no vol morir: exposició de llibres d’escola catalana dels segles XVIII, XIX i XX, del pròleg al llibre de Rosa Mut i Teresa Martí La resistència escolar catalana en llibres (1716-1939) i responsable de l’edició d’Un llarg i venturós pelegrinatge (1983), a més de col·laborador de la revista Crònica d’Ensenyament.

Bibliòfil, apassionat pels llibres, especialment els relacionats amb l’ensenyament i la literatura infantil, va posar la seva col·lecció a l’abast de tothom mitjançant exposicions que van recórrer Catalunya. El seu llegat ha quedat repartit entre la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca de la Universitat de Girona i les biblioteques públiques de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro.

El Donatiu Jordi Verrié va arribar a la Universitat de Girona l’estiu del 2001 mitjançant el seu germà, Frederic-Pau, i inclou un fons bibliogràfic amb més de 600 exemplars, a més d’un arxiu que recull documentació diversa relacionada amb els seus estudis, publicacions i exposicions.