Josep Pallach


Fons

Biografia

Josep Pallach i Carolà

Figueres, 1920 – Esclanyà, 1977

Polític i pedagog

Afiliat al Bloc Obrer i Camperol, marxà a l’exili el 1939. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Montpeller, entrà clandestinament a Catalunya el 1942; detingut el 1944, s’escapà de la presó de Girona el 1946 i va retornar a França, on va obtenir el diploma de Psicologia a la Sorbona i es dedicà a l’ensenyament, de manera especial a l’Institut Pilot de Montgeron. Retornat a Catalunya el 1969, s’incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa en diversos centres: Institut Joanot Martorell, Institut de Ciències de l’Educació –on va ser el cap del Departament d’Orientació Educativa–, Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, Escola d’Assistents Socials. A Girona va ser professor al Col·legi Universitari de Girona i director de la delegació de l’ICE, des d’on va promoure els cursos de llengua i literatura catalanes i la formació continuada del magisteri. La seva tesi doctoral sobre la renovació pedagògica a les comarques gironines al començament del segle XX es va publicar el 1978 amb el títol Els mestres públics i la reforma de l’ensenyament a Catalunya. Altres publicacions seves són: El gran problema: escola i ensenyament per a tots (1962), Els Institut Pilot i la reforma de l’ensenyament mitjà (1971), L’explosió educativa (1975). Fora de l’àmbit educatiu publicà, entre altres, La democràcia per fer què? (1975).

Fundador del Moviment Socialista de Catalunya. Al final del franquisme, l’any 1974, crearà el Reagrupament Democràtic i Socialista, que dos anys més tard es convertirà en el Partit Socialista de Catalunya – PSC (Reagrupament).

Extret de: Josep Pallach, pedagog