Lluís Esteva
Biografia
Lluís Esteva i Cruañas
Sant Feliu de Guíxols, 1906 – 1994
Mestre
Va repartir la seva vida entre la vocació de mestre i la seva afició a l’arqueologia.
Començà a exercir de mestre l’any 1931 a Moreira–Fonsagrada (Lugo), on passà tres anys. El 1934 passà a Begur, on les seves inquietuds pedagògiques el portaren a ser president de l’Associació de Mestres d’Escoles Nacionals del Partit de la Bisbal. El 1938 fou mobilitzat i, després de passar un procés de depuració, retornà a la seva escola fins al 1949, data en què per concurs de trasllat passà a ocupar una plaça a la seva ciutat natal, on exercí fins a la seva jubilació, el 1967.
Gràcies a l’assistència a les escoles d’estiu de la Generalitat va tenir contactes amb professors de la talla de Galí, Martorell, Costal, Masó, Vila o Santaló, cosa que li permeté conèixer les bases de l’Escola Nova, idees que aplicà principalment a la seva unitària de Begur: sortides al camp, observacions de la natura i del que l’envolta, exàmens públics, muntatge d’una estació climatològica (premi del Ministeri de l’Aire), creació d’una important biblioteca escolar, intents d’editar una publicació escolar que fins i tot tenia nom, Forja, homenatges als doctors Pericot (arqueòleg) i Arruga (oftalmòleg), també fallits per no obtenir els permisos, etc.
Referent a la seva trajectòria arqueològica o d’estudis locals, comença a Begur, quan amb els seus alumnes i, sota la direcció del Dr. Pericot, excavaren el castell de la població i el dolmen de Torrent.
En tornar a Sant Feliu i per encàrrec del Dr. Pericot, estudià i excavà la cova d’en Daina, el mas Boussarenys, el Forn del Vidre de Bell-lloc, el menhir de la Murtra…
El 1955 fou nomenat delegat local del Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques. L’any 1969 fou nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el 1984 va rebre el diploma de Reconeixement de Mèrits del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 1987 fou nomenat corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
El 1981 va fundar l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, del qual fou president fins a la seva mort.
Entre les seves publicacions trobem: “Prehistoria de la comarca guixolense I i II” (dins Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1957), Sepulcros megalíticos de las Gabarras I i II, Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán, L’escut d’armes de Sant Feliu de Guíxols, El Termenal de Sant Feliu de Guíxols, 1354-1980, Els llocs de la Vall d’Aro, Gissalis i el monestir guixolenc, 881-1199 (els dos darrers en col·laboració amb Lluís Pallí), entre altres. També fou col·laborador de La Vanguardia entre els anys 1966 i 1975.
Dades de la biografia extretes de l’article “Lluís Esteva i Cruañas: dades per a una biografia”, dins Estudis sobre el Baix Empordà, núm. 14